dimarts, 19 de febrer del 2013

PenDrive? Què és això?

Ja fa dies que volia comentar-vos com emmagatzemo els meus fitxers. La majoria de vosaltres heu pres per costum tenir sempre a prop, a la motxilla, cartera o com a clauer una memòria USB (altrament dita PenDrive o llapis de memòria). Així, quan esteu a la universitat editant un document o bé esteu a casa preparant una presentació o un vídeo, els carregueu al Pen i llestos. 

Ara bé, què succeeix quan necessites un arxiu i no tens a mà el Pen? O bé no trobes aquest minúscul objecte? (perquè cada vegada els fan més petits i més difícils de trobar). D'altra banda, també haureu comprovat que aquests sovint donen problemes i que són un niu de virus gràcies al fantàstic arxiu Autorun. Per posar-hi remei teniu dues opcions: bé fer cas a l'ABC i descarregar-vos USB Immunizer, o bé deixar d'utilitzar-lo!
Haureu deduït que jo he optat per la segona opció. Gràcies a Internet és possible (apunt: si vaig a un lloc on sé que no hi haurà Internet recorreré sens dubte al pen). Avui en dia existeixen un munt de sistemes d'emmagatzematge d'alta capacitat que permeten desar arxius en línia. El més conegut -i el que utilitzo jo- és Dropbox, però també trobem d'altres similars, com Box, SugarSync, MegaCloud o el recent Mega. No podem oblidar en aquest llistat Drive, que com sempre el gegant Google està en tot.

Anem per parts: d'entrada, tots ells ofereixen servei gratuït i de pagament per aquells qui volen més capacitat. Si esteu interessats en saber els GB que ofereix cada servei trobareu moltes referències a la xarxa; en qualsevol cas, sí que m'agradaria esclarir que, com molt bé expliquen a wwwhatsnew, per molta capacitat que tingui Mega no ho podem comparar amb Dropbox o Drive.

Un cop dit això, entrem a la qüestió que ens ocupa: com podem fer-nos-ho per disposar d'un arxiu i accedir-hi a ell des de qualsevol ordinador? És ben senzill: només cal penjar-lo al núvol. En el moment en què l'afegim al nostre compte, l'única cosa que haurem de fer posteriorment és iniciar sessió i descarregar-lo. Depenent del pes de l'arxiu trigarà més o menys temps, no és el mateix un document de text que un vídeo, però amb una bona connexió per a aquest segon no seran més de tres minuts.
I el millor de tot: podem accedir des de qualsevol dispositiu. Poso un exemple ben senzill: faig una fotografia amb l'iPad, aquesta queda arxivada immediatament a la carpeta del Dropbox i en menys de 15 segons ja la tinc a l'ordinador. Per si fos poc, si a més a l'ordinador tenim descarregada la carpeta de Dropbox, podem gestionar tots els documents com si es tractés del disc dur de l'ordinador. Una meravella.

Finalment, vull afegir que just avui he llegit també a wwwhatsnew que amb l'extensió per a Chrome Cloudy podrem incloure directament en un mail fitxers del núvol, com ara Dropbox o llegeixo que també Picasa o Instagram. Valdrà la pena provar-ho.





No tens compte de Dropbox i vols registar-te? Aprofita el meu enllaç i tots dos guanyarem 500 MB extra

dimarts, 12 de febrer del 2013

Blubbr, primeres impressions

Avui a classe ens hem proposat aprendre a utilitzar blubbr.tv. Es tracta d'un portal web que et permet fer preguntes tipus trivia a partir de diferents fragments d'un vídeo de YouTube. El funcionament és senzill: quan crees el teu triv, pots definir la durada del fragment (per anar bé, al voltant d'uns 20 segons) i preparar la pregunta que apareixerà immediatament després, amb la corresponent resposta correcta i altres tres d'errònies. Un cop generades les qüestions (hem fet entre 6 i 10), es publica i qualsevol pot provar d'encertar-les, rebent una puntuació segons com de ràpid les respon.

Blubbr ara per ara encara està en fase Beta, fet que pot justificar les pegues que li trobo. La principal, que no resulta gens fàcil delimitar els fragments, ja que les marques d'inici i final són molt imprecises i és fàcil que es desquadri segon amunt, segon avall. A més, la meva sorpresa ha estat que, un cop publicat, automàticament ha retallat més encara els fragments, deixant la darrera paraula a mitges. 

En la mateixa línia, un altre portal que possibilita treballar a partir de vídeos és teachem.com. En aquest cas, permet crear el que seria una llista de reproducció com les de YouTube, però amb la diferència que es poden afegir les anotacions que considerem. M'he registrat i he estat provant-ho, però no acabo de veure gaire clara la seva utilitat; serà qüestió de donar-li una segona oportunitat i m'ho miraré de nou amb més calma.

Per acabar, m'agradaria afegir que considero que tots dos recursos poden ser de gran utilitat per aquells mestres que vulguin treballar seguint el model de Flip teaching / Flipped Classroom.

Més informació:
Blubbr a wwwhatsnew (2 de gener 2013)
Teachem a wwwhatsnew (11 de febrer 2013)

Llistat dels blocs #dmed13

Comparteixo els enllaços de tots els companys. Aniré actualitzant el llistat a mesura que afegiu els vostres blocs a l'activitat Presentar-se del Blink.

Matí

Tarda
Salvador Ramilans (cal permís)

dilluns, 11 de febrer del 2013

Llegir amb comoditat

La setmana passada, a classe, vam veure que gràcies a Google Reader podem estar al dia i fer un seguiment d'allò que ens interessa d'Internet. El funcionament és senzill: identifiquem l'enllaç RSS de la pàgina que ens interesssa (si és un diari digital normalment estan a peu de pàgina, com el de La Vanguardia, i si és un bloc la direcció mateixa ens val) i enganxem l'enllaç al nostre lector. 


Al Reader, per tal de facilitar l'organització, també podem classificar les subscripcions en carpetes. Ara bé, la lectura de la informació es fa feixuga i incòmoda. Per solucionar aquest inconvenient han sorgit algunes eines, què jo diferenciaré en dos apartats:

- Aplicacions per a mòbils i tauletes. Jo a l'iPad utilitzo Flipboard. Amb aquesta app, les subscripcions es converteixen en el nostre diari personalitzat, de manera que per llegir les notícies anem passant pàgines fictícies. Realment útil, ja que fa l'experiència molt més agradable.

- Extensions del navegador Chrome, com Grid Preview. Quan l'incorporem al navegador i entrem a una de les subscripcions del Reader, veiem com les notícies passen a estar disposades en forma de columnes; així és més fàcil veure el conjunt de notícies i no cal fer girar la rodeta del ratolí per veure-les una per una.

Aspecte de les darreres entrades del meu bloc, vist des del Flipboard

Si us animeu a provar-ho, ja em direu què us sembla. Fins la propera! #dmed13

Weelp, el cercador ètic

Avui he conegut una iniciativa que m'ha sorprès gratament. Dos joves valencians han desenvolupat Weelp, un portal web que aconsegueix convertir la nostra cerca a Internet en una microdonació a l'ONG que escollim.
Com? Molt senzill: només cal registrar-se, escollir l'organització i començar a cercar. Per a més comoditat, podem instal·lar-lo en el navegador i posteriorment definir-lo com a predeterminat. La cerca la seguim fent en Google amb l'única diferència que al marge lateral apareix un anunci.

Jo ja he començat a utilitzar-lo: he escollit la Fundació Balia, dedicada al desenvolupament integral de la infància i la joventut en situació de risc. Trobo que és una acció que no costa res i que si alhora és una causa solidària, benvinguda sigui.

Enllaços d'interès:
@weelp_com /buscadoretico
Eureka Startups
wwwhatsnew
Weelp Blog

diumenge, 10 de febrer del 2013

El curador de contiguts, un 'superheroi' contra la infoxicació

A dia d'avui ningú dubta ja que la infoxicació és un aspecte que cal tenir molt present quan parlem d'Internet.  Tal i com vaig comentar jo mateix fa més de tres anys en aquesta entrada, estem vivint en temps exponencials. Només com a dada significativa recent: durant el partit de la Super Bowl del passat 3 de febrer, es van enviar ni més ni menys que 24.1 milions de tweets.

Jo mateix també m'estic trobant amb aquesta circumstància en la realització del meu treball de fi de grau. Centenars de tweets són enviats a diari amb les paraules "realidad aumentada", fet que supera la meva capacitat de recopilar informació i se'm fa impossible dedicar temps per analitzar-la tota.

Aspecte de les pestanyes obertes del meu navegador per realitzar  aquesta entrada


És evident, doncs, que en aquest context es fa necessària la figura del curador de continguts. Dolors Reig defineix el content curator com "un intermediari crític del coneixement", en altres paraules aquell qui sap separar el gra de la palla. És cert que no és res nou, però sí que cada vegada prendrà més protagonisme i, com afegeixen en l'article anterior, està cridat a ser una figura clau de la web 3.0.

Veurem què ens depara el futur i fins on arribem. De moment les espectatives són infinites, per difícil que sembli d'imaginar. El que sí està clar és que qui opti per fer de la seva professió un curador de continguts no tindrà problemes d'atur. Vaja, esperem que no.

Per saber-ne més:
La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació
El curador de contenidos, una nueva profesión
Curador de contenidos por Ángel Valle
Content curation en 10 pasos
La curadería de contenidos en el mundo digital

dijous, 7 de febrer del 2013

El valor d'una piulada

M'encanta Twitter. I cada cop més. Per a mi, és una aventura apassionant en la qual sé on començo però no sé mai on acabaré. Quantes coses noves descobriré i aprendré. De vegades, m'he d'aturar abans de morir per infoxicació.

En aquest indret hi ha gent per a tot. És ben cert que hi ha molts usuaris que, amagats darrere d'un àlter ego, aprofiten l'espai per piular una bajanada rere altra. Ara bé, també he de dir que n'hi ha de molt bons: perfils crítics amb la societat què, carregats d'ingeni i creativitat, aconsegueixen autèntiques meravelles en menys de 140 caràcters.

Com hem comentat avui a classe, Twitter és una eina molt potent per a les empreses, especialment els mitjans informatius. D'una manera rapida poden tenir un feedback amb els espectadors i saber què està tenint més èxit. Així va fer el programa El Intermedio quan, l'endemà d'un fet que va generar gran revolt a la xarxa, va oferir allò que l'audiència volia. Desig complert.

A l'entrada d'ahir vaig escriure que, entre d'altres recursos, havia conegut el web Twubs, una eina que permet buscar etiquetes hashtags de Twitter (incís: hashtag ha estat recentment escollida paraula de l'any 2012 als EEUU). D'una manera senzilla podem veure les diferents piulades que han anat a parar al mateix calaix, i si ho volem, podem fer-nos membres d'aquest per seguir de prop les novetats.

La meva investigació m'ha portat un pas més enllà i he descobert que, a més de fer-nos membre del hashtag, podem registrar-lo. Això no vol dir que passem a convertir-nos en el propietari d'aquest, sinó que quan el registrem podem configurar la pàgina de manera que aquell qui hi arribi sense conèixer de què es tracta, pugui informar-se fàcilment del significat.

Què millor que fer la prova amb el hashtag que hem començat a utilitzar per a l'assignatura? Doncs bé, aquest és el resultat: 


Si us sembla interessant i us agrada podeu fer-vos membre (cal registrar-se). Si voleu, seguint aquest link també podeu afegir al vostre bloc un gadget, com he fet jo al marge dret. Si teniu algun dubte sobre com afegir-lo m'ho podeu preguntar i intentaré resoldre'l.

Vols saber més sobre Twitter? Consulta el manual #socialholic

dimarts, 5 de febrer del 2013

Primera sessió #dmed13

Avui, 5 de febrer, a la primera sessió de  hem presentat el mòdul i hem fet un primer sondeig de l'activitat de cadascú a la xarxa: qui utilitza normalment les eines Google (en especial Drive), Twitter i més. Finalment, hem configurat el navegador Chrome sincronitzant-lo amb el mail Blanquerna i hem recordat com subscriure's a un bloc via RSS amb Google Reader.

En aquestes primeres tres hores s'han mencionat un gran nombre de recursos TIC. D'entre tots, hi havia alguns que desconeixia i que mereixerà la pena donar-los una oportunitat:

- El marcador Desa a Google Drive, que permet fer una captura en .png de la pàgina del navegador i importar-la a Drive, possibilitant compartir-la, afegir comentaris, etc.

- Presentástico, un blog amb consells per a fer bones presentacions.

- Twubs, una web que converteix els hashtags en converses i que segur que em serà de gran utilitat en la recollida d'informació per al meu treball de fi de grau.

- Pearltress, una xarxa social d'adreces d'interès (perles) disposades en forma de diagrama d'arbre. Els mestres s'han encarregat de fer un propi de l'assignatura que imagino que anirà creixent a mesura que avanci el curs.





Tornem-hi!

Arran de la nova assignatura #dmed13 reprenc el fil d'aquest bloc un any després de la darrera entrada.

En els propers mesos aniré recollint les experiències i impressions al voltant d'allò que anem fent al llarg del semestre.