Linkat

Quan, durant l'estada intensiva a l'escola de pràctiques, vaig tenir l'ocasió de xerrar una estona amb el mestre d'Informàtica,

em va estar comentant que utilitzaven OpenOffice, el paquet ofimàtic

lliure i gratuït, com a alternativa a la cara llicència de Microsoft. També vam estar parlant sobre

el sistema operatiu: utilitzaven Windows, però no hi estava gaire satisfet, i em va estar parlant sobre Linux.

El que desconeixia fins ara és l'existència de Linkat. Ha estat gràcies a l'entrada del meu company Òscar que he pogut estar al cas d'aquesta alternativa a Windows.

Linkat, segons he pogut veure en el web oficial i com molt bé explica l'Òscar, és un sistema operatiu divulgat pel mateix Departament d'Educació de manera lliure als centres educatius i a tothom qui en vulgui fer ús. Si voleu més informació, us recomano novament l'entrada.

Personalment, trobo necessari que s'ofereixi un programari lliure i gratuït per a les escoles. Com a punt feble, anava a escriure que estava d'acord amb el meu company quan mencionava entre els desavantatges que "Linkat pot provocar confusió entre els alumnes, ja que la gran majoria utilitzen Windows a casa", però després de veure la resposta a l'entrada publicada pel Dr. Joan de Gracia, la qual m'ha semblat prou encertada, m'ha fet entrar en raó, ja que certament els infants treballen amb altres dispositius amb funcionament diferent.

WiFi

Ja fa anys que convivim amb el WiFi tant a casa com a la majoria dels espais públics i podem afirmar que ningú es lliura de l'exposició a la xarxa sense fil. D'ençà que es va estendre la seva implantació, arribant a ser quelcom del tot quotidià per al ciutadà, que es va iniciar el debat sobre els possibles perills que pot comportar per a la salut pública.

Potser aquesta qüestió a alguns els pot semblar una tonteria, però davant de certs estudis i informes científics, mereix la pena conèixer els possibles perills. Abans, però, he transcrit aquest article en castellà que va arribar a les meves mans fa cosa d'un mes d'un dels suplements del diari El Mundo.

El WiFi no es dañino (de momento)

Ariadna: el suplemento de novedades y oportunidades del mundo digital

Dijous, 3 de novembre de 2011

Al menos, es lo que dicen los últimos informes. Desde hace años, la duda sobre su influencia en la salud sobrevuela todo lo que tiene que ver con las comunicaciones inalámbricas. Aunque no ha habido movimientos tan activos como en el caso de las antenas de telefonía móvil, el WiFi también se ha converido en un agente sospechoso.

Sin embargo, el estudio recientemente publicado por el Comité Científico Asesor en Radiofrecuencias y Salud (CCars), organismo independiente financiado por la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, libra de sospecha a este tipo de redes. Aunque no lo hace de forma total ni radical. Lo que sí está claro es que, hasta la fecha, no hay evidencia científica de que <>.
En el informe se recogen especialmente los estudios realizados por la Agencia de Protección de la Salud del Reino Unido y la revisión de la carcinogenidad de la transmisión de señales de radio, televisión y telecomunicaciones inalámbricas realizada por la Agencia Internacional de Investigación en Cáncer (IARC).
Al margen de la tranquilidad que nos puede proporcionar a los que estamos sumergidos en redes inalámbricas permanentemente, más vale que el informe concluya que <>, porque se trata de las mismas frecuencias que utilizan la televisión o la radio. Y, ¡a ver quién las corta!

Escurçar i distribuir

Des que vaig iniciar-me en el Twitter, una de les coses que m'han cridat l'atenció han estat els escurçadors d'adreces url. En vam parlar en el fòrum de l'assignatura, i jo vaig plantejar alguns escurçadors catalans: Ves.cat, Bulma i Scur. Jo normalment utilitzo el primer, i em va força bé. Com podem llegir en aquesta entrada (que té quasi dos anys d'antiguitat) certes empreses ja tenen el seu propi escurçador, com fb.me (de Facebook), goo.gl (de Google) o fins i tot cort.as (del diari El País).

El que he conegut recentment han estat eines com el Dlvr.it o Hootsuite. Gràcies a l'entrada que va fer fa uns dies el meu company Àngel Carrillo sobre la primera eina (provinent del terme anglès deliver), he pogut entendre com certs mitjans de comunicació publiquen en les diferents xarxes socials (especialment a Twitter) les notícies de la seva pàgina web, i per què ho duen a terme amb tanta rapidesa.

I és que ara me n'adono que tenen sincronitzades la seva pàgina a les diferents xarxes, de manera que quan publiquen una nova notícia, instantàniament apareix enllaçada a les xarxes. Així, per exemple, veurem com l'usuari de Twitter del diari La Vanguardia @LaVanguardia té sincronitzat el seu portal amb Dlvr.it, mentre que l'usuari del canal de televisió BTV @btvnoticies empra Hootsuite. En aquest segon cas, quan fem click sobre algun dels enllaços ht.ly (per exemple, aquest) i ens redirecciona al portal de notícies, observem que apareix una franja en el marge superior de la pantalla que ens informa de l'enllaç en qüestió.

Per a més informació relacionada amb el tema tractat, consulteu l'entrada del portal Noticias TIC.

RSS: per a què?

Fa uns dies, al parlar en una entrada sobre Twitter, vaig fer referència a un blog, Totemguard. Avui, novament, tornaré a fer esment a una altra de les entrades d'aquest blog; és la següent:

Vuit usos interessants de l'RSS en educació

Ja fa un parell d'anys que tinc associat el meu compte al Google Reader. En el seu moment aquesta eina em va ser de molta utilitat per a l'assignatura de GITIC, però amb el temps la vaig deixar de banda. Amb tot plegat, el coneixement que tenia fins ara sobre RSS es limitava a seguir els blocs dels companys d'aula per mitjà del Google Reader.

Ara, després d'haver llegit l'article, m'adono que puc treure molt més profit d'aquesta eina, i que pot resultar de gran utilitat. Desconeixia que hom també es pogués subscriure via RSS a determinats hashtags o usuaris de Twitter, així com a canals de Youtube i a les cerques de Google. Per exemple, si volem seguir el hashtag #UDTIC, hem de subscriure'ns a l'adreça següent: http://search.twitter.com/search.atom?q=%23UDTIC

Així doncs, em disposaré a seguir les indicacions que s'ofereixen en aquesta entrada i faré la prova de subscriure'm no només a blogs sinó també al Twitter, al Youtube i a altres pàgines web, perquè sospito que m'estalviarà prou feina i així podré estar al cas del que es cou a la xarxa.

Scratch

Avui a classe s'ha mencionat l'Scratch, sense arribar a aprofundir-hi, així que intentaré presentar-lo tot seguit.

D'entrada, jo només el coneixia d'haver-lo sentit mencionar, per exemple, quan durant l'estada intensiva de pràctiques el mestre d'informàtica em va comentar que a sisè curs els alumnes aprenien a utilitzar-lo.

Scratch, segons el que trobem a la Viquipèdia, és "una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida". Si entrem a la web oficial -des d'on ens podem descarregar l'aplicació de manera gratuïta-, veiem que el seu lema "Imagina · Programa · Comparteix" ja ens dóna pistes dels fonaments del programa.

Per informar-me sobre el programa, a més de les dues webs enllaçades anteriorment, he accedit a la web Scratch Català, un bloc creat i administrat per l'Eugeni Catalán que resulta de gran utilitat per conèixer l'aplicació això com per resoldre els dubtes sorgits. En ella, també podem trobar una explicació del joc, a més d'un detallat tutorial.

Els gràfics i els moviments de l'aplicació Scratch són molt limitats, però en qualsevol cas pot ser una molt bona eina d'iniciació en la creació d'animacions i programació amb l'ordinador. A més, les possibilitats de joc i de crear noves dinàmiques, escenaris i utilitats són infinites: tantes com idees es tinguin. Així, com a projectes de referència, us proposo consultar aquest apartat de la web Scratch Català.

Finalment, i com a curiositat, m'ha resultat agradable veure l'apartat Escoles, en què cita un seguit de centres en els quals s'ensenya i es treballa a partir d'aquesta aplicació. Un exemple que trobem és l'escola Projecte de Barcelona, com ens mostren en aquest reportatge. Tant de bo altres escoles s'afegeixin a aquest llistat, perquè trobo que l'aplicació val la pena, i pot ser de gran utilitat per a l'aprenentatge dels alumnes en relació amb les TIC.

Projecte Aula 2.0

Fa tot just un mes (el passat 27 d'octubre), vaig fer la següent 'piulada':

"#UDTIC Valdrà la pena parlar a classe sobre el Projecte Aula 2.0 ves.cat/aV1j"

Feia referència a un esdeveniment que acabava de succeir tot just unes hores abans, quan en el marc de la celebració de l'ITWorldEdu 2011 es va guardonar el Projecte Aula 2.0.

Abans de parlar d'aquesta iniciativa, vull contextualitzar què és l'ITWorldEdu. Es tracta d'una trobada internacional per al sector de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Enguany es va dur a terme la 4a edició al CosmoCaixa de Barcelona durant els dies 26 i 27 d'octubre. Jo no vaig tenir la sort d'anar-hi (més bé, me'n vaig assabentar tard), però sí vaig poder seguir en directe una de les conferències a través de l'emissió "streaming" a la web del certamen i de les piulades que apareixien a Twitter.

Tal i com s'anuncia a la notícia, el Comitè Executiu de l'ITWorldEdu 2011 va reconèixer les bones intencions del Projecte Aula 2.0, integrat per un conjunt d'empreses entre les quals es troba "El Periódico".

El Projecte Aula 2.0 es defineix com "un conjunt d'eines i serveis dissenyats expressament per treure el màxim profit de l'Escola 2.0 i utilitzar les TIC de forma pràctica i efectiva en els processos d'ensenyament i aprenentatge".

Així doncs, constitueix un entramat format per una plataforma educativa, llibres de text multimèdia, un quadern d'exercicis virtual, un portal educatiu de foment de la lectura, l'edició d'un diari i una revista digitals, i altres materials de suport escolar.

Amb tot plegat, una xarxa de recursos TIC que facilita l'aprenentatge de l'alumnat. Per això, considero que aquesta iniciativa es mereix el reconeixement i el guardó de l'ITWorldEdu, i que valdrà la pena seguir de prop i estar al cas de les novetats que sorgeixen d'aquest, ja que en uns anys és bastant provable que haguem de fer-ne ús a l'aula.

L'educació amb les TIC a Twitter

Navegar per Twitter és tota una aventura: saps on comences, però mai on acabaràs arribant. La veritat és que, d'ençà que vaig iniciar el meu compte, ho faig sovint, això d'anar d'enllaç en enllaç (altrament dit, de 'hashtag' en 'hashtag') llegint les piulades interessants sobre educació amb les TIC.

Avui he anat a parar a @totemguard, un usuari que ofereix enllaços interessants sobre recursos TIC per a mestres. És especialment al Blog on es recullen aquest seguit de recursos, i aprofitaré aquesta entrada per parlar d'una que van publicar el passat dissabte:

Com iniciar-se a Twitter com a docent en 5 minuts

En aquest espai ens dóna pistes per poder dur a terme el que tot just comentava a l'inici d'aquesta entrada: trobar un espai virtual en el qual poder estar al dia de l'actualitat de l'educació amb les TIC.

Es proposa, per començar, seguir aquelles piulades filtrades que resulten d'escriure els hashtags #Educacion #tic. A més, s'ofereix un llistat dels hashtags més freqüentats pels docents a Espanya. Finalment, també proposa seguir la repercussió a la xarxa d'algun esdeveniment educatiu que s'estigui duent a terme a qualsevol punt del planeta.

Amb tot plegat, una proposta que valdrà la pena tenir en compte, ja que com molt bé s'anuncia al final de l'entrada, "Twitter ha estat escollida com l'eina número 1 per a l'aprenentatge en el 2011".