dilluns, 26 de desembre del 2011

Teories de l'aprenentatge i TIC

Per poder elaborar una entrada sobre el temari que vam treballar als inicis de l'assignatura, he consultat abans què havien escrit ja al voltant d'aquesta qüestió els meus companys. De totes he pogut extreure aspectes interessants, però sobretot vull partir de l'entrada que va fer el meu company Isaac Serrano perquè l'he trobat molt completa. Així doncs, us convido a visitar el seu bloc mitjançant aquest enllaç per poder conèixer de prop les quatre teories de l'aprenentatge que ens podem trobar: conductisme, cognitivisme, constructivisme i connectivisme.

En el meu cas, partiré de les seves conclusions per elaborar les meves. Estic d'acord amb ell quan, al final del seu escrit, exposa que el connectivisme ens obliga a replantejar-nos creences com el rol del mestre, ja que aquest modifica totalment el seu protagonisme en comparació amb el model conductista, passant a ser un guia o un acompanyant en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Correm el risc, però, que no s'arribi a considerar la rellevància d'aquest rol, i també que el mestre es trobi amb dificultats per acotar l'aprenentatge dels alumnes, ja que Internet ofereix possibilitats il·limitades de coneixement, i conseqüentment l'alumne es pot trobar desorientat.
L'elaboració d'un PLE pot ser, com hem vist, un bon recurs per determinar les xarxes en els quals es mou l'alumne i que així la informació aparegui ordenada, com bé diu el meu company Isaac, amb el que són els nostres constructes previs.

Amb el connectivisme es planteja, doncs, un nou paradigma que, en la meva opinió, és confús i incert. Resulta ben difícil fer una aproximació de com serà Internet d'aquí a deu anys, ja que es troba en contínua evolució. Cal, doncs, restar ben atents a tots aquests canvis, per poder fer una inversió amb èxit cap a l'aprenentatge.

Fonts d'informació

dissabte, 10 de desembre del 2011

Les altres xarxes socials

Avui en dia es fa impossible parlar d'Internet sense mencionar el concepte "xarxa social". Crec que no exagero si dic que en qüestió d'uns pocs anys, s'han convertit en quelcom essencial per a la població mundial. Per posar un exemple, succeeix amb les notícies que s'escampen més ràpidament a través de les xarxes socials que pels mitjans de comunicació convencionals.

Qui no ha sentit parlar mai o qui no té ja un compte de Facebook, Twitter o Myspace? Precisament aquestes tres estan considerades les xarxes socials més populars del planeta. A Espanya, trobaríem la següent classificació: Facebook, Tuenti i Twitter. Darrerament, sembla que l'aposta Google+ d'aquesta multinacional està cridada a ser la competència directa de les anteriors.

Al marge d'aquestes immenses xarxes socials, arreu on anem podem trobar "les altres xarxes socials", menys conegudes però que mereixen una atenció.
Així, trobem algunes de caràcter internacional com: Ning, una xarxa social que apostava molt fort però que ha perdut adeptes en el moment en què ha passat a ser de pagament; Identi.ca, similar a Twitter però amb menys prestacions; Viadeo, pensada per a professionals, o la coneguda LinkedIn.
Aquí a Espanya, com comentàvem abans Tuenti és la més coneguda, però en trobem d'altres: Patatabrava, la xarxa social universitària; Nvivo.es, dedicada a la música, o algunes més. A Catalunya també trobem Flog.cat com a xarxa social genèrica o Receptes.cat, dedicada exclusivament a la cuina.

Després d'aquesta segona radiografia, volia parlar sobre tres xarxes socials que estan encara en fase de proves però que trobo prou atractives:

Soooshial: aquesta web pretén ser un espai on quedin recollides totes les altres xarxes

socials. Així, el visitant pot veure en un sol menú tota l'activitat a la xarxa d'un usuari en concret o d'una empresa determinada. Per exemple, trobem l'ONG Mans Unides o Edicions 62.

Questionity: com podem veure en aquest article d'Europapress, aquesta xarxa social té amb prou feines un mes de vida, però les espectatives són bones. El centre d'activitat es troba en
les recomanacions d'oci, cultura... el conegut com a "boca - orella". De moment, però, només s'hi pot accedir amb invitació.



Bananity: aquesta darrera proposta és la que m'ha portat a escriure l'entrada. Com s'explica en aquest article d'El Mundo, el funcionament és clar i senzill: compartir allò que "t'encanta" i al
lò que "odies", i d'aquesta manera conèixer gent amb els gustos el més semblant possible
als teus. Veurem l'èxit que té, però venint del Pau Garcia-Milà (creador d'EyeOS), les meves espectatives són grans.



En darrer terme, amb la xarxa social es tracta d'estar connectats els uns amb els altres... és potser una necessitat essencial de l'espècie humana?

divendres, 9 de desembre del 2011

La Pissarra Digital Interactiva


Ja ha passat un mes de quan vam treballar a classe amb les pissarres digitals. Aquesta eina és, en la meva opinió, una de les més representatives quan es tracta el tema de les noves tecnologies a l'aula. Com succeeix amb moltes altres eines, pot arribar a ser de gran utilitat si se'n sap extreure el màxim profit. Malauradament, avui en dia encara tenen protagonisme les veus discrepants que es miren amb cert recel la implantació de la PDI a les aules.

Tal i com molt bé expressava la meva companya Paula fa uns dies en aquesta entrada, associar una eina com és la pissarra digital amb l'aula d'ordinadors és quelcom erroni; el lloc convenient serà a les mateixes aules, on cada mestre pugui fer-ne l'ús necessari i els infants puguin viure una realitat tot acostant-se a elles. També m'agradaria fer referència a l'entrada que va fer el meu company Adrià, en la qual podem veure un interessant reportatge dedicat aquesta tecnologia.

De pissarres digitals en trobem de diferents tipus i també fabricants, fet que comporta també que cada tipus funcioni lleugerament diferent i que tingui certes aplicacions o unes altres. És en aquest context on podem parlar del programa SMART Notebook, de la casa Smart. Dos companys meus, l'Isaac i l'Adrià, han parlat de manera encertada sobre aquest programa, així que no hi entraré en detall per no repetir informació.

El que sí que m'agradaria comentar és una altra de les eines Smart: l'SMART Board 2011, una eina vinculada directament amb la mateix PDI, ja que és la que possibilita la seva utilització. En volia parlar perquè tothom qui ha manipulat una PDI ha fet ús del punter i del retolador, però són menys els que coneixen totes les seves utilitats.

Algunes de les eines que trobem incorporades són:

  • un reflector, que permet deixar visible només l'àrea seleccionada de la pantalla.
  • una ombra de pantalla, semblant al reflector.
  • una capturadora de pantalla, que permet fer una fotografia del que es mostra en pantalla.
  • una capturadora d'àrea, si enlloc de fotografiar tota la pantalla, només es precisa una àrea determinada.
  • una calculadora.
  • una enregistradora de vídeo, que permet deixar constància de les accions dutes a terme en pantalla.
  • (en aquesta imatge podeu veure la resta d'utilitats).

Crec que de totes aquestes eines se'n pot treure un gran profit si se'n sap fer una correcta gestió. Per exemple, amb la darrera (l'enregistradora de vídeo), es pot dur a terme un tutorial (com els que podem trobar a Youtube), amb un seguit de pasos que conformin una explicació, de manera que es puguin anar repetint tantes vegades com calgui per resoldre determinats dubtes.

Així doncs, a tots aquells que fins al moment us hagueu mantingut al marge de la PDI us convido a que li perdeu la por i us aventureu a descobrir totes les seves utilitats. I per si encara en voleu saber més, visiteu aquesta entrada escrita fa quasi tres anys per la Núria Galceran o aquesta altra on s'expliquen les utilitats de l'Smart Board.

dijous, 8 de desembre del 2011

Linkat

Quan, durant l'estada intensiva a l'escola de pràctiques, vaig tenir l'ocasió de xerrar una estona amb el mestre d'Informàtica,
em va estar comentant que utilitzaven OpenOffice, el paquet ofimàtic
lliure i gratuït, com a alternativa a la cara llicència de Microsoft. També vam estar parlant sobre
el sistema operatiu: utilitzaven Windows, però no hi estava gaire satisfet, i em va estar parlant sobre Linux.

El que desconeixia fins ara és l'existència de Linkat. Ha estat gràcies a l'entrada del meu company Òscar que he pogut estar al cas d'aquesta alternativa a Windows.












Linkat, segons he pogut veure en el web oficial i com molt bé explica l'Òscar, és un sistema operatiu divulgat pel mateix Departament d'Educació de manera lliure als centres educatius i a tothom qui en vulgui fer ús. Si voleu més informació, us recomano novament l'entrada.

Personalment, trobo necessari que s'ofereixi un programari lliure i gratuït per a les escoles. Com a punt feble, anava a escriure que estava d'acord amb el meu company quan mencionava entre els desavantatges que "Linkat pot provocar confusió entre els alumnes, ja que la gran majoria utilitzen Windows a casa", però després de veure la resposta a l'entrada publicada pel Dr. Joan de Gracia, la qual m'ha semblat prou encertada, m'ha fet entrar en raó, ja que certament els infants treballen amb altres dispositius amb funcionament diferent.

divendres, 2 de desembre del 2011

WiFi

Ja fa anys que convivim amb el WiFi tant a casa com a la majoria dels espais públics i podem afirmar que ningú es lliura de l'exposició a la xarxa sense fil. D'ençà que es va estendre la seva implantació, arribant a ser quelcom del tot quotidià per al ciutadà, que es va iniciar el debat sobre els possibles perills que pot comportar per a la salut pública.

Potser aquesta qüestió a alguns els pot semblar una tonteria, però davant de certs estudis i informes científics, mereix la pena conèixer els possibles perills. Abans, però, he transcrit aquest article en castellà que va arribar a les meves mans fa cosa d'un mes d'un dels suplements del diari El Mundo.

El WiFi no es dañino (de momento)
Ariadna: el suplemento de novedades y oportunidades del mundo digital
Dijous, 3 de novembre de 2011

Al menos, es lo que dicen los últimos informes. Desde hace años, la duda sobre su influencia en la salud sobrevuela todo lo que tiene que ver con las comunicaciones inalámbricas. Aunque no ha habido movimientos tan activos como en el caso de las antenas de telefonía móvil, el WiFi también se ha converido en un agente sospechoso.
Sin embargo, el estudio recientemente publicado por el Comité Científico Asesor en Radiofrecuencias y Salud (CCars), organismo independiente financiado por la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, libra de sospecha a este tipo de redes. Aunque no lo hace de forma total ni radical. Lo que sí está claro es que, hasta la fecha, no hay evidencia científica de que <>.
En el informe se recogen especialmente los estudios realizados por la Agencia de Protección de la Salud del Reino Unido y la revisión de la carcinogenidad de la transmisión de señales de radio, televisión y telecomunicaciones inalámbricas realizada por la Agencia Internacional de Investigación en Cáncer (IARC).
Al margen de la tranquilidad que nos puede proporcionar a los que estamos sumergidos en redes inalámbricas permanentemente, más vale que el informe concluya que <>, porque se trata de las mismas frecuencias que utilizan la televisión o la radio. Y, ¡a ver quién las corta!



Escurçar i distribuir

Des que vaig iniciar-me en el Twitter, una de les coses que m'han cridat l'atenció han estat els escurçadors d'adreces url. En vam parlar en el fòrum de l'assignatura, i jo vaig plantejar alguns escurçadors catalans: Ves.cat, Bulma i Scur. Jo normalment utilitzo el primer, i em va força bé. Com podem llegir en aquesta entrada (que té quasi dos anys d'antiguitat) certes empreses ja tenen el seu propi escurçador, com fb.me (de Facebook), goo.gl (de Google) o fins i tot cort.as (del diari El País).


El que he conegut recentment han estat eines com el Dlvr.it o Hootsuite. Gràcies a l'entrada que va fer fa uns dies el meu company Àngel Carrillo sobre la primera eina (provinent del terme anglès deliver), he pogut entendre com certs mitjans de comunicació publiquen en les diferents xarxes socials (especialment a Twitter) les notícies de la seva pàgina web, i per què ho duen a terme amb tanta rapidesa.

I és que ara me n'adono que tenen sincronitzades la seva pàgina a les diferents xarxes, de manera que quan publiquen una nova notícia, instantàniament apareix enllaçada a les xarxes. Així, per exemple, veurem com l'usuari de Twitter del diari La Vanguardia @LaVanguardia té sincronitzat el seu portal amb Dlvr.it, mentre que l'usuari del canal de televisió BTV @btvnoticies empra Hootsuite. En aquest segon cas, quan fem click sobre algun dels enllaços ht.ly (per exemple, aquest) i ens redirecciona al portal de notícies, observem que apareix una franja en el marge superior de la pantalla que ens informa de l'enllaç en qüestió.

Per a més informació relacionada amb el tema tractat, consulteu l'entrada del portal Noticias TIC.

dijous, 1 de desembre del 2011

RSS: per a què?


Fa uns dies, al parlar en una entrada sobre Twitter, vaig fer referència a un blog, Totemguard. Avui, novament, tornaré a fer esment a una altra de les entrades d'aquest blog; és la següent:


Ja fa un parell d'anys que tinc associat el meu compte al Google Reader. En el seu moment aquesta eina em va ser de molta utilitat per a l'assignatura de GITIC, però amb el temps la vaig deixar de banda. Amb tot plegat, el coneixement que tenia fins ara sobre RSS es limitava a seguir els blocs dels companys d'aula per mitjà del Google Reader.

Ara, després d'haver llegit l'article, m'adono que puc treure molt més profit d'aquesta eina, i que pot resultar de gran utilitat. Desconeixia que hom també es pogués subscriure via RSS a determinats hashtags o usuaris de Twitter, així com a canals de Youtube i a les cerques de Google. Per exemple, si volem seguir el hashtag #UDTIC, hem de subscriure'ns a l'adreça següent: http://search.twitter.com/search.atom?q=%23UDTIC

Així doncs, em disposaré a seguir les indicacions que s'ofereixen en aquesta entrada i faré la prova de subscriure'm no només a blogs sinó també al Twitter, al Youtube i a altres pàgines web, perquè sospito que m'estalviarà prou feina i així podré estar al cas del que es cou a la xarxa.