Arran de la nova assignatura #dmed13 reprenc el fil d'aquest bloc un any després de la darrera entrada.
En els propers mesos aniré recollint les experiències i impressions al voltant d'allò que anem fent al llarg del semestre.
dimarts, 5 de febrer del 2013
dimecres, 28 de desembre del 2011
Impacte de les TIC a l'escola
Mentre pensava què podia escriure en aquesta entrada, llegia alguna dels comentaris que ja han fet altres companys. M'ha resultat especialment interessant el que ha publicat el meu company Òscar Garcia en el seu bloc, és per això que us recomano que hi dediqueu uns minuts a llegir-lo.
L'Òscar exposava dos grans impactes de les TIC a l'escola: el primer, el fet que amb un allau d'informació com el que poden trobar els alumnes a Internet a l'hora de fer un treball, calgui canviar la manera d'avaluar, reconeixent la capacitat de sintetitzar la informació i de la redacció del contingut, més que no pas el contingut en sí. El segon impacte és el paper que exerceix l'alumne en aquest nou plantejament, molt més actiu i alhora pot passar a ser emissor de coneixement.
Jo voldria destacar un altre impacte que considero que produeix l'entrada de les TIC, especialment d'Internet, a l'escola. Em refereixo al fet que, amb el món globalitzat en què ens trobem, els infants puguin conèixer millor una ciutat o un espai que es trobi a l'altra banda del món que no pas allò que es troba geogràficament ben a prop seu. En la meva opinió, és una qüestió que pot influir alhora de tractar certes temàtiques i d'escollir centres d'interès o unitats de programació sobre el pingüí o l'ornitorinc, per exemple, perquè els interessi més que no pas el cérvol o una altra espècie propera.
Com veiem, és essencial que l'escola estigui ben atenta als canvis que s'estan produint a gran velocitat amb la implantació de les TIC, per tal de poder atendre a les necessitats reals de l'alumnat i poder oferir una educació amb garanties.
Sharisme
Cercant informació al voltant d'aquest concepte, he pogut veure que en el grup UDTIC tarda també han treballat aquesta qüestió amb un article de la Dolors Reig Hernández titulat "Sharisme, l'essència del web 2.0", publicat a la pàgina 22 del número 1 de la Revista Mindware de la Fundació Cercle per al Coneixement.
En aquest article, l'autora intenta trobar resposta a l'essència del sharisme: una filosofia intrínseca a l'ésser humà, però que darrerament ha adquirit una rellevància especial donat a la seva vinculació a la crítica social. També exposa altres idees com que el sharisme es troba vinculat directament amb la intenció de crear, que és fruit d'una mentalitat oberta, i que pot ser implementat en qualsevol discurs cultural, comunitat de pràctica o context de resolució de conflictes.
A les sessions del 10 i del 17 d'octubre, vam dividir la classe en set grups de quatre persones i cada un dels grups vam analitzar un tipus d'aprenentatge diferent: col·laboratiu, entre iguals, significatiu, invisible, situat i autònom (veure algun d'ells). Aquestes classes d'aprenentatge comparteixen certs trets semblants entre ells, i podríem arribar a dir que un dels trets que tenen en comú és que, d'una manera o d'una altra, darrere d'ells trobem l'essència del sharisme: compartir coneixements. Fins i tot en el cas de l'aprenentatge autònom, és necessari que l'individu pugui cercar les respostes a les preguntes que són fruit de la seva curiositat, i que per aconseguir-ho s'hagi produït abans, durant i després del procés aquest intercanvi de coneixements.
Així doncs, Internet i el que anomenem la xarxa 2.0 desenvolupen un paper essencial en el procés de sharisme, ja que en elles podem trobar una gran quantitat de recursos que afavoreixen l'acció de compartir coneixements. Un clar exemple seria la Viquipèdia: una enciclopèdia en la qual tothom pot aportar allò que sap, de manera que fruit de la unió de les idees d'uns i altres es pot arribar a elaborar un coneixement compartit. També trobem altres recursos com el Twitter, que possibilita que cadascú comparteixi amb els seus seguidors, i fins i tot amb tot el món, allò que considera interessant, o com el Google Docs, tal i com hem fet en nombroses ocasions al llarg d'aquest curs a la nostra assignatura.
Per acabar, m'agradaria citar Isaac Mao, el creador del concepte Sharisme, en una entrevista que va oferir per a La Contra de La Vanguardia: "Ya estamos en una revolución, la red bulle, cada vez más gente utiliza internet para hablar de lo que sucede a su alrededor y para tratar cuestiones sociales y criticar la corrupción del Gobierno e incluso desafiarle". I jo em pregunto: fins on ens portarà el Sharisme?
dilluns, 26 de desembre del 2011
Les TAC
Relació entre TIC i TAC
Citaré Maria Ivanova per contextualitzar les TIC i les TAC.
Entenem, d'una banda, que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són el conjunt de medis tecnològics que utilitzem per a comunicar-nos i que ens permeten millorar els processos d'aprenentatge. De l'altra, gràcies a les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement), gestionem el coneixement a través de les noves tecnologies, és a dir, mitjançant un conjunt de recursos que ens ofereixen la Informàtica, Internet i els multimèdia.
La veritable funció de les TIC i de les TAC és facilitar eines per a reflexionar, i plantejar de manera creativa la construcció i el desenvolupament dels processos de transmissió del coneixement amb rigor i eficàcia.
Traducció del castellà de IVANOVA, M. El lenguaje visual en las TIC y en las TAC, dins de BARBA, C. i CAPELLA, S. (coords.) Ordenadores en las aulas, Ed. Graó. Barcelona: 2010. pàg. 225
Així doncs, observem que el segon concepte té una implicació més directa amb l'àmbit que ens ocupa, alhora que es produeix una situació de gestió del coneixement, és a dir, no només utilitzem les eines per comunicar-nos sinó que a més ens esforcem en emprar-les i aplicar-les en favor de l'aprenentatge i del coneixement.
El Pla TAC
En aquest cas, partiré del document de referència en aquesta qüestió, El Pla TAC de centre, elaborat pel Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament, per definir aquest concepte.
El Pla TAC és un document que elabora el centre educatiu en el qual es marquen les directrius a seguir per tal de garantir la competència digital de l'alumnat. El Pla TAC ha d'establir, doncs, unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.
Amb la implantació del Pla TAC, així com de les tecnologies a l'escola, es pretén facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat. Així, s'aprofita el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i s'apliquen a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).
Després d'haver conegut amb profunditat el Pla TAC de centre, trobo que és un document bàsic per a establir les directrius del centre en relació amb les competències digitals dels alumnes i l'aplicació de les TIC i les TAC com a pilar fonamental en el seu procés d'aprenentatge. A l'escola on vaig estar de pràctiques no tenien definides les pautes del Pla TAC, així que no vaig poder veure l'aplicació a la realitat del document.
Teories de l'aprenentatge i TIC
Per poder elaborar una entrada sobre el temari que vam treballar als inicis de l'assignatura, he consultat abans què havien escrit ja al voltant d'aquesta qüestió els meus companys. De totes he pogut extreure aspectes interessants, però sobretot vull partir de l'entrada que va fer el meu company Isaac Serrano perquè l'he trobat molt completa. Així doncs, us convido a visitar el seu bloc mitjançant aquest enllaç per poder conèixer de prop les quatre teories de l'aprenentatge que ens podem trobar: conductisme, cognitivisme, constructivisme i connectivisme.
En el meu cas, partiré de les seves conclusions per elaborar les meves. Estic d'acord amb ell quan, al final del seu escrit, exposa que el connectivisme ens obliga a replantejar-nos creences com el rol del mestre, ja que aquest modifica totalment el seu protagonisme en comparació amb el model conductista, passant a ser un guia o un acompanyant en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Correm el risc, però, que no s'arribi a considerar la rellevància d'aquest rol, i també que el mestre es trobi amb dificultats per acotar l'aprenentatge dels alumnes, ja que Internet ofereix possibilitats il·limitades de coneixement, i conseqüentment l'alumne es pot trobar desorientat.
L'elaboració d'un PLE pot ser, com hem vist, un bon recurs per determinar les xarxes en els quals es mou l'alumne i que així la informació aparegui ordenada, com bé diu el meu company Isaac, amb el que són els nostres constructes previs.
Amb el connectivisme es planteja, doncs, un nou paradigma que, en la meva opinió, és confús i incert. Resulta ben difícil fer una aproximació de com serà Internet d'aquí a deu anys, ja que es troba en contínua evolució. Cal, doncs, restar ben atents a tots aquests canvis, per poder fer una inversió amb èxit cap a l'aprenentatge.
Fonts d'informació
dissabte, 10 de desembre del 2011
Les altres xarxes socials
Avui en dia es fa impossible parlar d'Internet sense mencionar el concepte "xarxa social". Crec que no exagero si dic que en qüestió d'uns pocs anys, s'han convertit en quelcom essencial per a la població mundial. Per posar un exemple, succeeix amb les notícies que s'escampen més ràpidament a través de les xarxes socials que pels mitjans de comunicació convencionals.
Qui no ha sentit parlar mai o qui no té ja un compte de Facebook, Twitter o Myspace? Precisament aquestes tres estan considerades les xarxes socials més populars del planeta. A Espanya, trobaríem la següent classificació: Facebook, Tuenti i Twitter. Darrerament, sembla que l'aposta Google+ d'aquesta multinacional està cridada a ser la competència directa de les anteriors.
Al marge d'aquestes immenses xarxes socials, arreu on anem podem trobar "les altres xarxes socials", menys conegudes però que mereixen una atenció.
Així, trobem algunes de caràcter internacional com: Ning, una xarxa social que apostava molt fort però que ha perdut adeptes en el moment en què ha passat a ser de pagament; Identi.ca, similar a Twitter però amb menys prestacions; Viadeo, pensada per a professionals, o la coneguda LinkedIn.
Aquí a Espanya, com comentàvem abans Tuenti és la més coneguda, però en trobem d'altres: Patatabrava, la xarxa social universitària; Nvivo.es, dedicada a la música, o algunes més. A Catalunya també trobem Flog.cat com a xarxa social genèrica o Receptes.cat, dedicada exclusivament a la cuina.
Després d'aquesta segona radiografia, volia parlar sobre tres xarxes socials que estan encara en fase de proves però que trobo prou atractives:
Soooshial: aquesta web pretén ser un espai on quedin recollides totes les altres xarxes
socials. Així, el visitant pot veure en un sol menú tota l'activitat a la xarxa d'un usuari en concret o d'una empresa determinada. Per exemple, trobem l'ONG Mans Unides o Edicions 62.
Questionity: com podem veure en aquest article d'Europapress, aquesta xarxa social té amb prou feines un mes de vida, però les espectatives són bones. El centre d'activitat es troba en
les recomanacions d'oci, cultura... el conegut com a "boca - orella". De moment, però, només s'hi pot accedir amb invitació.
Bananity: aquesta darrera proposta és la que m'ha portat a escriure l'entrada. Com s'explica en aquest article d'El Mundo, el funcionament és clar i senzill: compartir allò que "t'encanta" i al
lò que "odies", i d'aquesta manera conèixer gent amb els gustos el més semblant possible
als teus. Veurem l'èxit que té, però venint del Pau Garcia-Milà (creador d'EyeOS), les meves espectatives són grans.
En darrer terme, amb la xarxa social es tracta d'estar connectats els uns amb els altres... és potser una necessitat essencial de l'espècie humana?
divendres, 9 de desembre del 2011
La Pissarra Digital Interactiva
Ja ha passat un mes de quan vam treballar a classe amb les pissarres digitals. Aquesta eina és, en la meva opinió, una de les més representatives quan es tracta el tema de les noves tecnologies a l'aula. Com succeeix amb moltes altres eines, pot arribar a ser de gran utilitat si se'n sap extreure el màxim profit. Malauradament, avui en dia encara tenen protagonisme les veus discrepants que es miren amb cert recel la implantació de la PDI a les aules.
Tal i com molt bé expressava la meva companya Paula fa uns dies en aquesta entrada, associar una eina com és la pissarra digital amb l'aula d'ordinadors és quelcom erroni; el lloc convenient serà a les mateixes aules, on cada mestre pugui fer-ne l'ús necessari i els infants puguin viure una realitat tot acostant-se a elles. També m'agradaria fer referència a l'entrada que va fer el meu company Adrià, en la qual podem veure un interessant reportatge dedicat aquesta tecnologia.
De pissarres digitals en trobem de diferents tipus i també fabricants, fet que comporta també que cada tipus funcioni lleugerament diferent i que tingui certes aplicacions o unes altres. És en aquest context on podem parlar del programa SMART Notebook, de la casa Smart. Dos companys meus, l'Isaac i l'Adrià, han parlat de manera encertada sobre aquest programa, així que no hi entraré en detall per no repetir informació.
El que sí que m'agradaria comentar és una altra de les eines Smart: l'SMART Board 2011, una eina vinculada directament amb la mateix PDI, ja que és la que possibilita la seva utilització. En volia parlar perquè tothom qui ha manipulat una PDI ha fet ús del punter i del retolador, però són menys els que coneixen totes les seves utilitats.
Algunes de les eines que trobem incorporades són:
- un reflector, que permet deixar visible només l'àrea seleccionada de la pantalla.
- una ombra de pantalla, semblant al reflector.
- una capturadora de pantalla, que permet fer una fotografia del que es mostra en pantalla.
- una capturadora d'àrea, si enlloc de fotografiar tota la pantalla, només es precisa una àrea determinada.
- una calculadora.
- una enregistradora de vídeo, que permet deixar constància de les accions dutes a terme en pantalla.
- (en aquesta imatge podeu veure la resta d'utilitats).
Crec que de totes aquestes eines se'n pot treure un gran profit si se'n sap fer una correcta gestió. Per exemple, amb la darrera (l'enregistradora de vídeo), es pot dur a terme un tutorial (com els que podem trobar a Youtube), amb un seguit de pasos que conformin una explicació, de manera que es puguin anar repetint tantes vegades com calgui per resoldre determinats dubtes.
Així doncs, a tots aquells que fins al moment us hagueu mantingut al marge de la PDI us convido a que li perdeu la por i us aventureu a descobrir totes les seves utilitats. I per si encara en voleu saber més, visiteu aquesta entrada escrita fa quasi tres anys per la Núria Galceran o aquesta altra on s'expliquen les utilitats de l'Smart Board.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)