El curador de contiguts, un 'superheroi' contra la infoxicació

A dia d'avui ningú dubta ja que la infoxicació és un aspecte que cal tenir molt present quan parlem d'Internet.  Tal i com vaig comentar jo mateix fa més de tres anys en aquesta entrada, estem vivint en temps exponencials. Només com a dada significativa recent: durant el partit de la Super Bowl del passat 3 de febrer, es van enviar ni més ni menys que 24.1 milions de tweets.

Jo mateix també m'estic trobant amb aquesta circumstància en la realització del meu treball de fi de grau. Centenars de tweets són enviats a diari amb les paraules "realidad aumentada", fet que supera la meva capacitat de recopilar informació i se'm fa impossible dedicar temps per analitzar-la tota.

Aspecte de les pestanyes obertes del meu navegador per realitzar  aquesta entrada

És evident, doncs, que en aquest context es fa necessària la figura del curador de continguts. Dolors Reig defineix el content curator com "un intermediari crític del coneixement", en altres paraules aquell qui sap separar el gra de la palla. És cert que no és res nou, però sí que cada vegada prendrà més protagonisme i, com afegeixen en l'article anterior, està cridat a ser una figura clau de la web 3.0.

Veurem què ens depara el futur i fins on arribem. De moment les espectatives són infinites, per difícil que sembli d'imaginar. El que sí està clar és que qui opti per fer de la seva professió un curador de continguts no tindrà problemes d'atur. Vaja, esperem que no.

Per saber-ne més:
La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació
El curador de contenidos, una nueva profesión
Curador de contenidos por Ángel Valle
Content curation en 10 pasos
La curadería de contenidos en el mundo digital

El valor d'una piulada

M'encanta Twitter. I cada cop més. Per a mi, és una aventura apassionant en la qual sé on començo però no sé mai on acabaré. Quantes coses noves descobriré i aprendré. De vegades, m'he d'aturar abans de morir per infoxicació.

En aquest indret hi ha gent per a tot. És ben cert que hi ha molts usuaris que, amagats darrere d'un àlter ego, aprofiten l'espai per piular una bajanada rere altra. Ara bé, també he de dir que n'hi ha de molt bons: perfils crítics amb la societat què, carregats d'ingeni i creativitat, aconsegueixen autèntiques meravelles en menys de 140 caràcters.

Com hem comentat avui a classe, Twitter és una eina molt potent per a les empreses, especialment els mitjans informatius. D'una manera rapida poden tenir un feedback amb els espectadors i saber què està tenint més èxit. Així va fer el programa El Intermedio quan, l'endemà d'un fet que va generar gran revolt a la xarxa, va oferir allò que l'audiència volia. Desig complert.

A l'entrada d'ahir vaig escriure que, entre d'altres recursos, havia conegut el web Twubs, una eina que permet buscar etiquetes hashtags de Twitter (incís: hashtag ha estat recentment escollida paraula de l'any 2012 als EEUU). D'una manera senzilla podem veure les diferents piulades que han anat a parar al mateix calaix, i si ho volem, podem fer-nos membres d'aquest per seguir de prop les novetats.

La meva investigació m'ha portat un pas més enllà i he descobert que, a més de fer-nos membre del hashtag, podem registrar-lo. Això no vol dir que passem a convertir-nos en el propietari d'aquest, sinó que quan el registrem podem configurar la pàgina de manera que aquell qui hi arribi sense conèixer de què es tracta, pugui informar-se fàcilment del significat.

Què millor que fer la prova amb el hashtag que hem començat a utilitzar per a l'assignatura? Doncs bé, aquest és el resultat: 

#dmed13

Si us sembla interessant i us agrada podeu fer-vos membre (cal registrar-se). Si voleu, seguint aquest link també podeu afegir al vostre bloc un gadget, com he fet jo al marge dret. Si teniu algun dubte sobre com afegir-lo m'ho podeu preguntar i intentaré resoldre'l.

Vols saber més sobre Twitter? Consulta el manual #socialholic

Primera sessió #dmed13

Avui, 5 de febrer, a la primera sessió de #dmed13 hem presentat el mòdul i hem fet un primer sondeig de l'activitat de cadascú a la xarxa: qui utilitza normalment les eines Google (en especial Drive), Twitter i més. Finalment, hem configurat el navegador Chrome sincronitzant-lo amb el mail Blanquerna i hem recordat com subscriure's a un bloc via RSS amb Google Reader.

En aquestes primeres tres hores s'han mencionat un gran nombre de recursos TIC. D'entre tots, hi havia alguns que desconeixia i que mereixerà la pena donar-los una oportunitat:

- El marcador Desa a Google Drive, que permet fer una captura en .png de la pàgina del navegador i importar-la a Drive, possibilitant compartir-la, afegir comentaris, etc.

- Presentástico, un blog amb consells per a fer bones presentacions.

- Twubs, una web que converteix els hashtags en converses i que segur que em serà de gran utilitat en la recollida d'informació per al meu treball de fi de grau.

- Pearltress, una xarxa social d'adreces d'interès (perles) disposades en forma de diagrama d'arbre. Els mestres s'han encarregat de fer un propi de l'assignatura que imagino que anirà creixent a mesura que avanci el curs.

Tornem-hi!

Arran de la nova assignatura #dmed13 reprenc el fil d'aquest bloc un any després de la darrera entrada.

En els propers mesos aniré recollint les experiències i impressions al voltant d'allò que anem fent al llarg del semestre.

Impacte de les TIC a l'escola

Mentre pensava què podia escriure en aquesta entrada, llegia alguna dels comentaris que ja han fet altres companys. M'ha resultat especialment interessant el que ha publicat el meu company Òscar Garcia en el seu bloc, és per això que us recomano que hi dediqueu uns minuts a llegir-lo.

L'Òscar exposava dos grans impactes de les TIC a l'escola: el primer, el fet que amb un allau d'informació com el que poden trobar els alumnes a Internet a l'hora de fer un treball, calgui canviar la manera d'avaluar, reconeixent la capacitat de sintetitzar la informació i de la redacció del contingut, més que no pas el contingut en sí. El segon impacte és el paper que exerceix l'alumne en aquest nou plantejament, molt més actiu i alhora pot passar a ser emissor de coneixement.

Jo voldria destacar un altre impacte que considero que produeix l'entrada de les TIC, especialment d'Internet, a l'escola. Em refereixo al fet que, amb el món globalitzat en què ens trobem, els infants puguin conèixer millor una ciutat o un espai que es trobi a l'altra banda del món que no pas allò que es troba geogràficament ben a prop seu. En la meva opinió, és una qüestió que pot influir alhora de tractar certes temàtiques i d'escollir centres d'interès o unitats de programació sobre el pingüí o l'ornitorinc, per exemple, perquè els interessi més que no pas el cérvol o una altra espècie propera.

Com veiem, és essencial que l'escola estigui ben atenta als canvis que s'estan produint a gran velocitat amb la implantació de les TIC, per tal de poder atendre a les necessitats reals de l'alumnat i poder oferir una educació amb garanties.

Sharisme

Cercant informació al voltant d'aquest concepte, he pogut veure que en el grup UDTIC tarda també han treballat aquesta qüestió amb un article de la Dolors Reig Hernández titulat "Sharisme, l'essència del web 2.0", publicat a la pàgina 22 del número 1 de la Revista Mindware de la Fundació Cercle per al Coneixement.

En aquest article, l'autora intenta trobar resposta a l'essència del sharisme: una filosofia intrínseca a l'ésser humà, però que darrerament ha adquirit una rellevància especial donat a la seva vinculació a la crítica social. També exposa altres idees com que el sharisme es troba vinculat directament amb la intenció de crear, que és fruit d'una mentalitat oberta, i que pot ser implementat en qualsevol discurs cultural, comunitat de pràctica o context de resolució de conflictes.

A les sessions del 10 i del 17 d'octubre, vam dividir la classe en set grups de quatre persones i cada un dels grups vam analitzar un tipus d'aprenentatge diferent: col·laboratiu, entre iguals, significatiu, invisible, situat i autònom (veure algun d'ells). Aquestes classes d'aprenentatge comparteixen certs trets semblants entre ells, i podríem arribar a dir que un dels trets que tenen en comú és que, d'una manera o d'una altra, darrere d'ells trobem l'essència del sharisme: compartir coneixements. Fins i tot en el cas de l'aprenentatge autònom, és necessari que l'individu pugui cercar les respostes a les preguntes que són fruit de la seva curiositat, i que per aconseguir-ho s'hagi produït abans, durant i després del procés aquest intercanvi de coneixements.

Així doncs, Internet i el que anomenem la xarxa 2.0 desenvolupen un paper essencial en el procés de sharisme, ja que en elles podem trobar una gran quantitat de recursos que afavoreixen l'acció de compartir coneixements. Un clar exemple seria la Viquipèdia: una enciclopèdia en la qual tothom pot aportar allò que sap, de manera que fruit de la unió de les idees d'uns i altres es pot arribar a elaborar un coneixement compartit. També trobem altres recursos com el Twitter, que possibilita que cadascú comparteixi amb els seus seguidors, i fins i tot amb tot el món, allò que considera interessant, o com el Google Docs, tal i com hem fet en nombroses ocasions al llarg d'aquest curs a la nostra assignatura.

Per acabar, m'agradaria citar Isaac Mao, el creador del concepte Sharisme, en una entrevista que va oferir per a La Contra de La Vanguardia: "Ya estamos en una revolución, la red bulle, cada vez más gente utiliza internet para hablar de lo que sucede a su alrededor y para tratar cuestiones sociales y criticar la corrupción del Gobierno e incluso desafiarle". I jo em pregunto: fins on ens portarà el Sharisme?

Les TAC

Relació entre TIC i TAC

Citaré Maria Ivanova per contextualitzar les TIC i les TAC.

Entenem, d'una banda, que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són el conjunt de medis tecnològics que utilitzem per a comunicar-nos i que ens permeten millorar els processos d'aprenentatge. De l'altra, gràcies a les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement), gestionem el coneixement a través de les noves tecnologies, és a dir, mitjançant un conjunt de recursos que ens ofereixen la Informàtica, Internet i els multimèdia.

La veritable funció de les TIC i de les TAC és facilitar eines per a reflexionar, i plantejar de manera creativa la construcció i el desenvolupament dels processos de transmissió del coneixement amb rigor i eficàcia.

Traducció del castellà de IVANOVA, M. El lenguaje visual en las TIC y en las TAC, dins de BARBA, C. i CAPELLA, S. (coords.) Ordenadores en las aulas, Ed. Graó. Barcelona: 2010. pàg. 225

Així doncs, observem que el segon concepte té una implicació més directa amb l'àmbit que ens ocupa, alhora que es produeix una situació de gestió del coneixement, és a dir, no només utilitzem les eines per comunicar-nos sinó que a més ens esforcem en emprar-les i aplicar-les en favor de l'aprenentatge i del coneixement.

El Pla TAC

En aquest cas, partiré del document de referència en aquesta qüestió, El Pla TAC de centre, elaborat pel Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament, per definir aquest concepte.

El Pla TAC és un document que elabora el centre educatiu en el qual es marquen les directrius a seguir per tal de garantir la competència digital de l'alumnat. El Pla TAC ha d'establir, doncs, unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.

Amb la implantació del Pla TAC, així com de les tecnologies a l'escola, es pretén facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat. Així, s'aprofita el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i s'apliquen a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).

Després d'haver conegut amb profunditat el Pla TAC de centre, trobo que és un document bàsic per a establir les directrius del centre en relació amb les competències digitals dels alumnes i l'aplicació de les TIC i les TAC com a pilar fonamental en el seu procés d'aprenentatge. A l'escola on vaig estar de pràctiques no tenien definides les pautes del Pla TAC, així que no vaig poder veure l'aplicació a la realitat del document.