Aquests dies estic dedicant un bon nombre d'hores a cercar feina per a l'any vinent. Com bé sabreu he fet un videocurrículum, que més bé és una carta de presentació per a les escoles en què explico com entenc l'educació.
En aquest sentit, he volgut redactar una entrada on concretés què i com faria jo les meves classes. Hom podria dir que aquest escrit és quelcom pretensiós, però ho faig amb la fi de recollir i compartir bona part dels meus coneixements d'eines, recursos i entorns digitals per a l'aprenentatge. Espero que us agradi!
PDI
Dissabte vaig seguir via streaming la trobada de Pissarra Digital #citapdi. Els ponents van presentar utilitats per a la PDI que desconeixia i que em van fer adonar del potencial que té aquesta eina a l'aula. Hi ha qui aprofita només un 5% de les seves possibilitats, com a simple substitució de la pissarra de guix; aquesta situació correspondria al primer estadi del Model SAMR, plantejat per Ruben Puentedura i traduït al català per Manel Sayrach.
Què ens ofereix la PDI? D'entrada, direm que depèn del programari emprat: és ben conegut per tothom l'eina Smart Notebook (dissenyat per a les pissarres de la casa Smart), però d'igual manera que succeeix amb el sistema operatiu GNU/Linux, disposem d'un software lliure i gratuït anomenat Open-Sankoré.
Existeixen un seguit de complements per al Smart Notebook amb els quals podem treure-li més partit a la PDI, com l'eina 3D (que requereix l'Smart Document Camera) o bé l'aplicació per a iPad. Ara bé, de les ponències de #citapdi em van agradar especialment dos recursos:
- Twiddla, una pàgina que bé podria ser una pissarra dins de la nostra pissarra. Una utilitat similar ens l'ofereix Conceptboard o Realtime Board, amb la diferència que aquestes poden estar sincronitzada amb Drive.
- Extreme Collaboration, un add-on per a l'Smart Notebook que permet fer aparèixer les respostes dels alumnes a la PDI en temps real i des de qualsevol dispositiu. Em va recordar en part a Socrative, en què el mestre planteja una avaluació que és resposta des de qualsevol dispositiu; ara bé, en el cas d'Extreme Collaboration entra en joc la cooperació i podem avaluar des de la mateixa PDI les respostes dels alumnes. Trobareu més informació a enlanubeTIC i a TICyeducación.
Google Apps
No diré res de nou si afirmo que les Google Apps són de gran utilitat per a l'escola. Fer el seguiment de l'assignatura amb un dossier d'aprenentatge a Drive, crear un lloc web col·laboratiu o un blog de classe, disposar d'un calendari compartit o d'un grup com a espai per compartir dubtes...
A més, trobo un fet rellevant la possibilitat de sincronitzar eines externes a Drive, tal i com comentava anteriorment amb Conceptboard. En aquest sentit, una utilitat que trobo prou interessant és Videonot.es, la qual permet prendre anotacions d'un vídeo de YouTube i recuperar-les quan es vulgui, reprenent el vídeo des del punt exacte en què es va fer cada oració.
Finalment, les eines de Google també poden ser de gran utilitat per a la gestió de la tasca docent, tal i com molt bé explica en Jordi Bermúdez en aquest document.
Flipped Classroom
Les anotacions a què tot just feia referència em permeten enllaçar amb un altre dels aspectes pels quals valdrà la pena apostar: la Flipped Classroom. Al llarg de la carrera hem recordat sovint l'aforisme "M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre" (Confuci). Per què no conduïm les classes en aquesta direcció? Aprofitem els espais d'horari lectiu per a disposar espais d'aprenentatge basats en el learning-by-doing!
Programació
Al videocurrículum dic una frase que m'agrada prou: "Quan ensenyem a programar, l'error i la còpia són motor d'aprenentatge". Crec que tota escola hauria d'oferir almenys una hora setmanal per a que els alumnes aprenguin a programar amb Scratch i a iniciar-se en la robòtica amb Lego WeDo.
D'aquesta manera, podran desenvolupar llur creativitat i imaginació alhora que s'esforcen a superar els reptes i objectius plantejats exercitant el pensament crític i analític. Vull apostar per aquest tipus d'aprenentatge, i és per això que aquests dies estic cursant Narracions digitals augmentades, una formació que em permetrà obtenir el títol de la LEGO Education Academy, i que m'he comprat la Raspberry Pi, un mini-ordinador dissenyat amb aquesta finalitat.
Exàmens
¿Podem avaluar i posar a prova els coneixements de l'alumne de manera diferent al tradicional examen escrit? Jo considero que sí és possible, i que de ben segur l'avaluació és més efectiva. Amb això no dic que ja no haguem de fer cap examen, sinó que trobo que l'alumnat s'ha d'habituar a ser avaluat de diferents maneres, i no només amb una qualificació numèrica tancada.
Aprendre fora de l'aula
A més de l'educació formal que he rebut al llarg d'aquests anys, m'he format en el món del lleure (educació no formal), en concret a l'esplai: dotze anys com a infant i quatre de monitor. Això ha determinat significativament la meva manera d'entendre l'educació formal; és per aquest motiu que sóc ferm defensor de l'aprenentatge que podem dur a terme fora de les aules i crec que, en la mesura del possible, hem d'oferir experiències amb l'entorn proper de l'alumne.
Realitat Augmentada
He deixat per al final el punt que em resulta més atractiu, ja que és aquí on he dedicat més hores darrerament i on hi tinc posada més esperança. Crec en el potencial d'aquesta tecnologia i en les moltes possibilitats que ofereix en l'àmbit educatiu. Bàsicament distingeixo dos àmbits:
- Mostrar objectes o animacions 3D en un context real: tal i com apareix al videocurrículum, la RA ens ofereix la possibilitat de comprendre millor entorns tridimensionals en contextos com el contingut Espai i forma de l'àrea de Matemàtiques, la percepció visual i plàstica de l'Educació artística, ciències i tecnologies pròpies del Coneixement del medi natural, social i cultural, etc.
- Ampliar el coneixement d'entorns reals: seguint el que comentava a l'apartat anterior, gràcies a la RA geolocalitzada podem aconseguir que els alumnes aprenguin de manera totalment atractiva i experiencial. Tal i com vaig presentar a la darrera entrada del blog, podem fer una proposta de visita escolar en forma de gimcana, en què els alumnes, només amb l'ús del dispositiu mòbil, poden recórrer un espai i anar més enllà del que perceben amb els sentits. Si, a més, els oferim la possibilitat de ser els creadors dels continguts (tal i com permet l'aplicació EspiRA), aleshores l'aprenentatge és exponencial.
Cerco un grup d'alumnes a qui encomanar la meva passió per aprendre. Comencem?
