Entrada per al blog Aumentame en castellà
Accés a la publicació original
La Realitat Augmentada (RA), com moltes altres tecnologies que han aparegut en els darrers anys, tenen un gran potencial encara per explorar. La irrupció d'aquesta tecnologia sumada a l'explosió de l'ús massiu de dispositius mòbils permet millores substancials relacionades amb la nostra vida quotidiana a cada vegada més àmbits de la societat.
És en el terreny educatiu on convé ser especialment prudents amb l'ús de les TIC i estarem d'acord en que resulta necessari educar en el bon ús que se'n fa d'ella. Tal i com apunta en Raúl Reinoso en aquesta entrevista, únicament la bona gestió de la tecnologia per part de professors i alumnes enriquirà el procés d'ensenyament-aprenentatge. L'èxit dependrà dels fins educatius, metodologia didàctica i activitats realitzades.
És en el terreny educatiu on convé ser especialment prudents amb l'ús de les TIC i estarem d'acord en que resulta necessari educar en el bon ús que se'n fa d'ella. Tal i com apunta en Raúl Reinoso en aquesta entrevista, únicament la bona gestió de la tecnologia per part de professors i alumnes enriquirà el procés d'ensenyament-aprenentatge. L'èxit dependrà dels fins educatius, metodologia didàctica i activitats realitzades.
La RA és una tecnologia impactant i atractiva. Les primeres experiències amb ella fan que, d'entrada, qualsevol animació en 3D sorgida fruit d'un marcador o bé d'un vídeo que dóna vida a una imatge sorprengui a qui tot just la descobreix. En el cas concret dels infants, quedaran fascinants per la novetat i de ben segur voldran experimentar amb ella durant una bona estona.
Ara bé, passada aquesta sorpresa inicial de les primeres preses de contacte amb la RA, la reacció natura és qüestionar-se "i ara què?". I és que, certament, moltes de les aplicacions per a dispositius mòbils i programes que podem trobar a dia d'avui que facin ús d'aquesta tecnologia es limiten a una demostració senzilla sense més ànim que entretenir i fer passar una experiència agradable a l'usuari.
Així doncs, en aquests casos un es pregunta "què aporta, de nou?". En la meva opinió, aquesta és la qüestió clau: "si no aportarà res de nou, per a què emprar-la?". Vegem un cas real:
Així doncs, en aquests casos un es pregunta "què aporta, de nou?". En la meva opinió, aquesta és la qüestió clau: "si no aportarà res de nou, per a què emprar-la?". Vegem un cas real:
Fa un parell d'anys una companyia de telefonia mòbil espanyola va editar el llibre Creamos, creemos que recollia experiències creatives. Aquest llibre afegia contingut de RA a les seves pàgines, les quals prenien vida al ser enfocades amb la càmara del dispositiu mòbil. En una de les pàgines apareixia un camp de futbol, marcador que mostrava un joc de futbol xapes amb el que es podia disputar un partit entre seleccions desplaçant amb el dit els jugadors en forma de xapa virtual.
Fins aquí, una experiència realment sorprenent i innovadora. Ara bé, passats cinc minuts de joc apareixien els problemes, donat que degut al pes de la tauleta o telèfon mòbil resultava una incomoditat important haver de sostenir en tot moment el mateix. A més, l'usuari havia de procurar a la vegada no perdre de referència el marcador, ja que si la càmera perdia de referència la pàgina del llibre el joc desapareixia de la pantalla. Amb tot, hagués estat preferible col·locar a la pàgina un enllaç web o bé un codi QR que permetés jugar deixant descansar el dispositiu sobre una altra superfície. Sense voler desmerèixer el treball dels desenvolupadors, en la menva opinió el problema era que el joc plantejava un mal ús de la RA.
Com deben emprar, doncs, aquesta tecnologia? Jo sóc partidari d'aprofitar-la com a valor afegit de qualsevol altre gran projecte, i que amb ell la RA pugui aportar quelcom útil i singular.
Posem per cas que duem a terme un projecte transversal en el que els alumnes estudien alguna etapa de la història de l'art o un artista en concret. En el cas que es tracti d'un projecte vinculat a la pintura o l'escultura, per exemple, podríem plantejar que els alumnes donin vida a un conjunt d'obres d'art. La RA possibilitaria que quan enfoquem l'obra amb la càmera del dispositiu, aquesta mostrés un contingut preparat prèviament, com ara un vídeo on apareguin els mateixos alumnes recreant l'escena i descrivint-la. En aquest cas, la RA seria una bona opción de mostrar el resultat final d'un projecte que ha tingut com a eix principal el treball d'investigació de l'obra en qüestió.
Posem per cas que duem a terme un projecte transversal en el que els alumnes estudien alguna etapa de la història de l'art o un artista en concret. En el cas que es tracti d'un projecte vinculat a la pintura o l'escultura, per exemple, podríem plantejar que els alumnes donin vida a un conjunt d'obres d'art. La RA possibilitaria que quan enfoquem l'obra amb la càmera del dispositiu, aquesta mostrés un contingut preparat prèviament, com ara un vídeo on apareguin els mateixos alumnes recreant l'escena i descrivint-la. En aquest cas, la RA seria una bona opción de mostrar el resultat final d'un projecte que ha tingut com a eix principal el treball d'investigació de l'obra en qüestió.
Trobem dos molt bons exemples de pràctiques reals com la descrita: el projecte PhoenixARS dut a terme pels alumnes de Francesc Nadal i el conjunt de recreacions per a la didàctica de l'Art a l'Educació fet pels alumnes de Sergio G Cabezas.
Una altra proposta singular és aquella que ofereix el proyecto EspiRA. En aquest cas és gràcies a la RA geolocalitzada que els alumnes poden presentar amb encert el treball d'investigació sobre un conjunt d'indrets del seu entorn proper. El que ofereix aquesta tecnologia és el fet de poder mostrar en temps real sobre el terreny informació complementària a allò que percep l'usuari amb els sentits. Ja vaig parlar en el seu moment en aquest bloc de la ruta que he desenvolupat jo mateix en el marc del meu Treball de Fi de Grau.
La RA també pot resultar una brillant solució a un problema detectat. Comprendre representacions gràfiques d'imatges tridimensionals pot resultar difícil; en aquest cas, la RA ofereix la possibilitat de visualitzar l'objecte 3D en un entorn natural, tal i com han comprovat els alumnes de Jesús Arbués amb el llibre de l'axonometria.
El cas del projecte Magnetisme Augmentat, dut a terme per Bernat Llopis, Francisco García i Loli Iborra, també dóna resposta a aquesta qüestió, ja que els marcadors inclosos en el llibre possibiliten la comprensión de l'objecte 3D quan la pàgina és enfocada amb la càmera del dispositiu mòbil.
Finalment, un darrer exemple en el que la RA també dóna resposta a un problema detectat és el de Pictogram Room. Gràcies al reconeixement corporal en temps real es poden treballar àrees clau del desenvolupament d'infants i adults amb autisme.
En els pròxims anys aquesta tecnologia permetrà el reconeixement en temps real no només de marcadors amb una imatge o patrons com el facial o el corporal, sinó també d'objectes tridimensionals, cosa que possibilitarà cada vegada més aquest tipus de projectes.
En definitiva, l'objectiu a seguir és el de possibilitar un aprenentatge significatiu i una millora funcional amb la redefinició proposada en el model SAMR del Dr. Rubén Puentedura: un estadi en el qual la tecnologia permet la creació de noves tasques prèviament inconcebibles. Serà aleshores quan donem amb el valor afegit de la Realitat Augmentada.
+01.43.35.png)
