Sharisme

Cercant informació al voltant d'aquest concepte, he pogut veure que en el grup UDTIC tarda també han treballat aquesta qüestió amb un article de la Dolors Reig Hernández titulat "Sharisme, l'essència del web 2.0", publicat a la pàgina 22 del número 1 de la Revista Mindware de la Fundació Cercle per al Coneixement.

En aquest article, l'autora intenta trobar resposta a l'essència del sharisme: una filosofia intrínseca a l'ésser humà, però que darrerament ha adquirit una rellevància especial donat a la seva vinculació a la crítica social. També exposa altres idees com que el sharisme es troba vinculat directament amb la intenció de crear, que és fruit d'una mentalitat oberta, i que pot ser implementat en qualsevol discurs cultural, comunitat de pràctica o context de resolució de conflictes.

A les sessions del 10 i del 17 d'octubre, vam dividir la classe en set grups de quatre persones i cada un dels grups vam analitzar un tipus d'aprenentatge diferent: col·laboratiu, entre iguals, significatiu, invisible, situat i autònom (veure algun d'ells). Aquestes classes d'aprenentatge comparteixen certs trets semblants entre ells, i podríem arribar a dir que un dels trets que tenen en comú és que, d'una manera o d'una altra, darrere d'ells trobem l'essència del sharisme: compartir coneixements. Fins i tot en el cas de l'aprenentatge autònom, és necessari que l'individu pugui cercar les respostes a les preguntes que són fruit de la seva curiositat, i que per aconseguir-ho s'hagi produït abans, durant i després del procés aquest intercanvi de coneixements.

Així doncs, Internet i el que anomenem la xarxa 2.0 desenvolupen un paper essencial en el procés de sharisme, ja que en elles podem trobar una gran quantitat de recursos que afavoreixen l'acció de compartir coneixements. Un clar exemple seria la Viquipèdia: una enciclopèdia en la qual tothom pot aportar allò que sap, de manera que fruit de la unió de les idees d'uns i altres es pot arribar a elaborar un coneixement compartit. També trobem altres recursos com el Twitter, que possibilita que cadascú comparteixi amb els seus seguidors, i fins i tot amb tot el món, allò que considera interessant, o com el Google Docs, tal i com hem fet en nombroses ocasions al llarg d'aquest curs a la nostra assignatura.

Per acabar, m'agradaria citar Isaac Mao, el creador del concepte Sharisme, en una entrevista que va oferir per a La Contra de La Vanguardia: "Ya estamos en una revolución, la red bulle, cada vez más gente utiliza internet para hablar de lo que sucede a su alrededor y para tratar cuestiones sociales y criticar la corrupción del Gobierno e incluso desafiarle". I jo em pregunto: fins on ens portarà el Sharisme?