La programació com a nova alfabetització

Entrada per al blog Educ@conTIC en castellà
Accés a la publicació original

Estan sent uns dies apassionants. Com sabeu, aquestes setmanes estem en ple desenvolupament del Mooc "Com introduir la programació i la robòtica educativa a totes les matèries" -MoocBot a les xarxes-, organitzat per Intef i Educalab. Aquesta primera edició ha tingut més de dos mil participants i puc afirmar que fins i tot ha suposat l'inici d'una comunitat d'educadors que persegueixen objectius comuns.

Cada vegada més docents mostren interès per endinsar-se en l'apassionant aventura que representa apropar la programació i la robòtica educativa als seus alumnes (anava a dir nens i nenes, però això no entèn d'edats). L'equip de Educ@conTIC, coneixedor d'aquest interès creixent, ha volgut dedicar el primer mes de la seva nova etapa a la temàtica que ens ocupa.

Al llarg d'aquest mes d'octubre, a Educ@conTIC hem vist un intercanvi d'opinions i experiències sobre programació i robòtica educativa, com la fantàstica reflexió de Jon Bustillo al voltant de la consideració d'ambdues com a recurs educatiu; la seva introducció dins del canvi metodològic, com planteja Omar Fernández; l'humor gràfic de Néstor Alonso; els sorprenents projectes compartits per Mertxe J. Badiola; la il·lusió i les ganes que trasmeten Mercedes Ruiz i Román Ontiyuelo al podcast; la privilegiada perspectiva de David Cuartielles a #direcTIC; les conclusions de Paco Ruiz fruit de la seva àmplia experiència; les perspectives de futur que destaca Bernat Llopis.

M'atreveixo a afirmar que en totes elles es desprèn el mateix missatge: estarem d'acord que la programació i la robòtica educativa darrerament estan tenint molta repercussió mediàtica i que sembla que s'han convertit en una moda, però per damunt de tot no hem de perdre de vista que allò que ens mou és l'educació de l'alumnat. Això és el que determina l'enfocament de les nostres acccions, les quals han de pretendre treure el potencial de cada alumne, autèntic protagonista del seu aprenentatge.

Com comentava, cada vegada són més els docents que integren en les seves classes la programació i la robòtica educativa, i una mostra és que són ja moltes les escoles i instituts les que comparteixen els projectes duts a terme. Són moltes però no pas totes, doncs existeixen certes resistències al canvi tant per part de l'administració com dels mateixos docents.

Aprendre a programar dins i fora de classe

Al nostre país trobem un centenar d'iniciatives que pretenen apropar aquests continguts a infants i joves amb l'organització d'activitats extraescolars, tallers, cursos, campus en moments de vacances i d'altres esdeveniments fora de l'horari estrictament escolar.

Algunes d'elles segueixen la filosofia de treball que sustenten alguns fabricants de robots educatius, mentre que d'altres creen les seves pròpies metodologies de treball. D'acord amb Jon Bustillo, el que és important és que el formador, a més de coneixements tècnics, també tingui perspectiva per a comprendre i/o afavorir entorns d'aprenentatge que ajudin a cada estudiant. Hi faig referència en aquest punt perquè són moltes les iniciatives formades per un equip mixte de docents i persones amb titulacions universitàries de perfil tècnic com enginyeria.

En qualsevol cas, és indiscutible que aquestes propostes estan participant activament en la introducció de la programació i la robòtica educativa en els centres educatius, i ja s'han donat situacions en les quals l'escola o institut decideix apostar-hi arran d'algun esdeveniment inicial que resulta ser un èxit.

La programació com a nova alfabetització

Arribarà el dia en que, com va succeir fa uns anys amb l'anglès, s'ofereixi a tots els alumnes la possibilitat d'aprendre a programar a l'escola i a l'institut. No tant per formar futurs informàtics (que també), sinó per a que tots puguin fer front a qualsevol repte posant en pràctica tres pensaments: el creatiu, el crític i el computacional.

Aleshores m'imagino que, d'igual manera que succeeix amb l'anglès, la música o l'esport, les acadèmies i d'altres iniciatives extraescolars seran una fantàstica opció per a aquells infants i joves que mostrin interès per ampliar coneixements i encaminar-se cap a les sortides professionals que es desenvoluparan en un futur.

Tornant al present, tot plegat ja està començant a passar i si m'ho permeteix, em remento a l'inici d'aquest article: estan sent uns dies apassionants!