dimecres, 28 de desembre de 2011

Impacte de les TIC a l'escola

Mentre pensava què podia escriure en aquesta entrada, llegia alguna dels comentaris que ja han fet altres companys. M'ha resultat especialment interessant el que ha publicat el meu company Òscar Garcia en el seu bloc, és per això que us recomano que hi dediqueu uns minuts a llegir-lo.

L'Òscar exposava dos grans impactes de les TIC a l'escola: el primer, el fet que amb un allau d'informació com el que poden trobar els alumnes a Internet a l'hora de fer un treball, calgui canviar la manera d'avaluar, reconeixent la capacitat de sintetitzar la informació i de la redacció del contingut, més que no pas el contingut en sí. El segon impacte és el paper que exerceix l'alumne en aquest nou plantejament, molt més actiu i alhora pot passar a ser emissor de coneixement.

Jo voldria destacar un altre impacte que considero que produeix l'entrada de les TIC, especialment d'Internet, a l'escola. Em refereixo al fet que, amb el món globalitzat en què ens trobem, els infants puguin conèixer millor una ciutat o un espai que es trobi a l'altra banda del món que no pas allò que es troba geogràficament ben a prop seu. En la meva opinió, és una qüestió que pot influir alhora de tractar certes temàtiques i d'escollir centres d'interès o unitats de programació sobre el pingüí o l'ornitorinc, per exemple, perquè els interessi més que no pas el cérvol o una altra espècie propera.

Com veiem, és essencial que l'escola estigui ben atenta als canvis que s'estan produint a gran velocitat amb la implantació de les TIC, per tal de poder atendre a les necessitats reals de l'alumnat i poder oferir una educació amb garanties.

Sharisme

Cercant informació al voltant d'aquest concepte, he pogut veure que en el grup UDTIC tarda també han treballat aquesta qüestió amb un article de la Dolors Reig Hernández titulat "Sharisme, l'essència del web 2.0", publicat a la pàgina 22 del número 1 de la Revista Mindware de la Fundació Cercle per al Coneixement.

En aquest article, l'autora intenta trobar resposta a l'essència del sharisme: una filosofia intrínseca a l'ésser humà, però que darrerament ha adquirit una rellevància especial donat a la seva vinculació a la crítica social. També exposa altres idees com que el sharisme es troba vinculat directament amb la intenció de crear, que és fruit d'una mentalitat oberta, i que pot ser implementat en qualsevol discurs cultural, comunitat de pràctica o context de resolució de conflictes.

A les sessions del 10 i del 17 d'octubre, vam dividir la classe en set grups de quatre persones i cada un dels grups vam analitzar un tipus d'aprenentatge diferent: col·laboratiu, entre iguals, significatiu, invisible, situat i autònom (veure algun d'ells). Aquestes classes d'aprenentatge comparteixen certs trets semblants entre ells, i podríem arribar a dir que un dels trets que tenen en comú és que, d'una manera o d'una altra, darrere d'ells trobem l'essència del sharisme: compartir coneixements. Fins i tot en el cas de l'aprenentatge autònom, és necessari que l'individu pugui cercar les respostes a les preguntes que són fruit de la seva curiositat, i que per aconseguir-ho s'hagi produït abans, durant i després del procés aquest intercanvi de coneixements.

Així doncs, Internet i el que anomenem la xarxa 2.0 desenvolupen un paper essencial en el procés de sharisme, ja que en elles podem trobar una gran quantitat de recursos que afavoreixen l'acció de compartir coneixements. Un clar exemple seria la Viquipèdia: una enciclopèdia en la qual tothom pot aportar allò que sap, de manera que fruit de la unió de les idees d'uns i altres es pot arribar a elaborar un coneixement compartit. També trobem altres recursos com el Twitter, que possibilita que cadascú comparteixi amb els seus seguidors, i fins i tot amb tot el món, allò que considera interessant, o com el Google Docs, tal i com hem fet en nombroses ocasions al llarg d'aquest curs a la nostra assignatura.

Per acabar, m'agradaria citar Isaac Mao, el creador del concepte Sharisme, en una entrevista que va oferir per a La Contra de La Vanguardia: "Ya estamos en una revolución, la red bulle, cada vez más gente utiliza internet para hablar de lo que sucede a su alrededor y para tratar cuestiones sociales y criticar la corrupción del Gobierno e incluso desafiarle". I jo em pregunto: fins on ens portarà el Sharisme?

dilluns, 26 de desembre de 2011

Les TAC

Relació entre TIC i TAC

Citaré Maria Ivanova per contextualitzar les TIC i les TAC.

Entenem, d'una banda, que les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són el conjunt de medis tecnològics que utilitzem per a comunicar-nos i que ens permeten millorar els processos d'aprenentatge. De l'altra, gràcies a les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement), gestionem el coneixement a través de les noves tecnologies, és a dir, mitjançant un conjunt de recursos que ens ofereixen la Informàtica, Internet i els multimèdia.
La veritable funció de les TIC i de les TAC és facilitar eines per a reflexionar, i plantejar de manera creativa la construcció i el desenvolupament dels processos de transmissió del coneixement amb rigor i eficàcia.

Traducció del castellà de IVANOVA, M. El lenguaje visual en las TIC y en las TAC, dins de BARBA, C. i CAPELLA, S. (coords.) Ordenadores en las aulas, Ed. Graó. Barcelona: 2010. pàg. 225

Així doncs, observem que el segon concepte té una implicació més directa amb l'àmbit que ens ocupa, alhora que es produeix una situació de gestió del coneixement, és a dir, no només utilitzem les eines per comunicar-nos sinó que a més ens esforcem en emprar-les i aplicar-les en favor de l'aprenentatge i del coneixement.


El Pla TAC

En aquest cas, partiré del document de referència en aquesta qüestió, El Pla TAC de centre, elaborat pel Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement del Departament d'Ensenyament, per definir aquest concepte.

El Pla TAC és un document que elabora el centre educatiu en el qual es marquen les directrius a seguir per tal de garantir la competència digital de l'alumnat. El Pla TAC ha d'establir, doncs, unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.

Amb la implantació del Pla TAC, així com de les tecnologies a l'escola, es pretén facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat. Així, s'aprofita el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i s'apliquen a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).


Després d'haver conegut amb profunditat el Pla TAC de centre, trobo que és un document bàsic per a establir les directrius del centre en relació amb les competències digitals dels alumnes i l'aplicació de les TIC i les TAC com a pilar fonamental en el seu procés d'aprenentatge. A l'escola on vaig estar de pràctiques no tenien definides les pautes del Pla TAC, així que no vaig poder veure l'aplicació a la realitat del document.

Teories de l'aprenentatge i TIC

Per poder elaborar una entrada sobre el temari que vam treballar als inicis de l'assignatura, he consultat abans què havien escrit ja al voltant d'aquesta qüestió els meus companys. De totes he pogut extreure aspectes interessants, però sobretot vull partir de l'entrada que va fer el meu company Isaac Serrano perquè l'he trobat molt completa. Així doncs, us convido a visitar el seu bloc mitjançant aquest enllaç per poder conèixer de prop les quatre teories de l'aprenentatge que ens podem trobar: conductisme, cognitivisme, constructivisme i connectivisme.

En el meu cas, partiré de les seves conclusions per elaborar les meves. Estic d'acord amb ell quan, al final del seu escrit, exposa que el connectivisme ens obliga a replantejar-nos creences com el rol del mestre, ja que aquest modifica totalment el seu protagonisme en comparació amb el model conductista, passant a ser un guia o un acompanyant en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Correm el risc, però, que no s'arribi a considerar la rellevància d'aquest rol, i també que el mestre es trobi amb dificultats per acotar l'aprenentatge dels alumnes, ja que Internet ofereix possibilitats il·limitades de coneixement, i conseqüentment l'alumne es pot trobar desorientat.
L'elaboració d'un PLE pot ser, com hem vist, un bon recurs per determinar les xarxes en els quals es mou l'alumne i que així la informació aparegui ordenada, com bé diu el meu company Isaac, amb el que són els nostres constructes previs.

Amb el connectivisme es planteja, doncs, un nou paradigma que, en la meva opinió, és confús i incert. Resulta ben difícil fer una aproximació de com serà Internet d'aquí a deu anys, ja que es troba en contínua evolució. Cal, doncs, restar ben atents a tots aquests canvis, per poder fer una inversió amb èxit cap a l'aprenentatge.

Fonts d'informació

dissabte, 10 de desembre de 2011

Les altres xarxes socials

Avui en dia es fa impossible parlar d'Internet sense mencionar el concepte "xarxa social". Crec que no exagero si dic que en qüestió d'uns pocs anys, s'han convertit en quelcom essencial per a la població mundial. Per posar un exemple, succeeix amb les notícies que s'escampen més ràpidament a través de les xarxes socials que pels mitjans de comunicació convencionals.

Qui no ha sentit parlar mai o qui no té ja un compte de Facebook, Twitter o Myspace? Precisament aquestes tres estan considerades les xarxes socials més populars del planeta. A Espanya, trobaríem la següent classificació: Facebook, Tuenti i Twitter. Darrerament, sembla que l'aposta Google+ d'aquesta multinacional està cridada a ser la competència directa de les anteriors.

Al marge d'aquestes immenses xarxes socials, arreu on anem podem trobar "les altres xarxes socials", menys conegudes però que mereixen una atenció.
Així, trobem algunes de caràcter internacional com: Ning, una xarxa social que apostava molt fort però que ha perdut adeptes en el moment en què ha passat a ser de pagament; Identi.ca, similar a Twitter però amb menys prestacions; Viadeo, pensada per a professionals, o la coneguda LinkedIn.
Aquí a Espanya, com comentàvem abans Tuenti és la més coneguda, però en trobem d'altres: Patatabrava, la xarxa social universitària; Nvivo.es, dedicada a la música, o algunes més. A Catalunya també trobem Flog.cat com a xarxa social genèrica o Receptes.cat, dedicada exclusivament a la cuina.

Després d'aquesta segona radiografia, volia parlar sobre tres xarxes socials que estan encara en fase de proves però que trobo prou atractives:

Soooshial: aquesta web pretén ser un espai on quedin recollides totes les altres xarxes

socials. Així, el visitant pot veure en un sol menú tota l'activitat a la xarxa d'un usuari en concret o d'una empresa determinada. Per exemple, trobem l'ONG Mans Unides o Edicions 62.

Questionity: com podem veure en aquest article d'Europapress, aquesta xarxa social té amb prou feines un mes de vida, però les espectatives són bones. El centre d'activitat es troba en
les recomanacions d'oci, cultura... el conegut com a "boca - orella". De moment, però, només s'hi pot accedir amb invitació.



Bananity: aquesta darrera proposta és la que m'ha portat a escriure l'entrada. Com s'explica en aquest article d'El Mundo, el funcionament és clar i senzill: compartir allò que "t'encanta" i al
lò que "odies", i d'aquesta manera conèixer gent amb els gustos el més semblant possible
als teus. Veurem l'èxit que té, però venint del Pau Garcia-Milà (creador d'EyeOS), les meves espectatives són grans.



En darrer terme, amb la xarxa social es tracta d'estar connectats els uns amb els altres... és potser una necessitat essencial de l'espècie humana?

divendres, 9 de desembre de 2011

La Pissarra Digital Interactiva


Ja ha passat un mes de quan vam treballar a classe amb les pissarres digitals. Aquesta eina és, en la meva opinió, una de les més representatives quan es tracta el tema de les noves tecnologies a l'aula. Com succeeix amb moltes altres eines, pot arribar a ser de gran utilitat si se'n sap extreure el màxim profit. Malauradament, avui en dia encara tenen protagonisme les veus discrepants que es miren amb cert recel la implantació de la PDI a les aules.

Tal i com molt bé expressava la meva companya Paula fa uns dies en aquesta entrada, associar una eina com és la pissarra digital amb l'aula d'ordinadors és quelcom erroni; el lloc convenient serà a les mateixes aules, on cada mestre pugui fer-ne l'ús necessari i els infants puguin viure una realitat tot acostant-se a elles. També m'agradaria fer referència a l'entrada que va fer el meu company Adrià, en la qual podem veure un interessant reportatge dedicat aquesta tecnologia.

De pissarres digitals en trobem de diferents tipus i també fabricants, fet que comporta també que cada tipus funcioni lleugerament diferent i que tingui certes aplicacions o unes altres. És en aquest context on podem parlar del programa SMART Notebook, de la casa Smart. Dos companys meus, l'Isaac i l'Adrià, han parlat de manera encertada sobre aquest programa, així que no hi entraré en detall per no repetir informació.

El que sí que m'agradaria comentar és una altra de les eines Smart: l'SMART Board 2011, una eina vinculada directament amb la mateix PDI, ja que és la que possibilita la seva utilització. En volia parlar perquè tothom qui ha manipulat una PDI ha fet ús del punter i del retolador, però són menys els que coneixen totes les seves utilitats.

Algunes de les eines que trobem incorporades són:

  • un reflector, que permet deixar visible només l'àrea seleccionada de la pantalla.
  • una ombra de pantalla, semblant al reflector.
  • una capturadora de pantalla, que permet fer una fotografia del que es mostra en pantalla.
  • una capturadora d'àrea, si enlloc de fotografiar tota la pantalla, només es precisa una àrea determinada.
  • una calculadora.
  • una enregistradora de vídeo, que permet deixar constància de les accions dutes a terme en pantalla.
  • (en aquesta imatge podeu veure la resta d'utilitats).

Crec que de totes aquestes eines se'n pot treure un gran profit si se'n sap fer una correcta gestió. Per exemple, amb la darrera (l'enregistradora de vídeo), es pot dur a terme un tutorial (com els que podem trobar a Youtube), amb un seguit de pasos que conformin una explicació, de manera que es puguin anar repetint tantes vegades com calgui per resoldre determinats dubtes.

Així doncs, a tots aquells que fins al moment us hagueu mantingut al marge de la PDI us convido a que li perdeu la por i us aventureu a descobrir totes les seves utilitats. I per si encara en voleu saber més, visiteu aquesta entrada escrita fa quasi tres anys per la Núria Galceran o aquesta altra on s'expliquen les utilitats de l'Smart Board.

dijous, 8 de desembre de 2011

Linkat

Quan, durant l'estada intensiva a l'escola de pràctiques, vaig tenir l'ocasió de xerrar una estona amb el mestre d'Informàtica,
em va estar comentant que utilitzaven OpenOffice, el paquet ofimàtic
lliure i gratuït, com a alternativa a la cara llicència de Microsoft. També vam estar parlant sobre
el sistema operatiu: utilitzaven Windows, però no hi estava gaire satisfet, i em va estar parlant sobre Linux.

El que desconeixia fins ara és l'existència de Linkat. Ha estat gràcies a l'entrada del meu company Òscar que he pogut estar al cas d'aquesta alternativa a Windows.












Linkat, segons he pogut veure en el web oficial i com molt bé explica l'Òscar, és un sistema operatiu divulgat pel mateix Departament d'Educació de manera lliure als centres educatius i a tothom qui en vulgui fer ús. Si voleu més informació, us recomano novament l'entrada.

Personalment, trobo necessari que s'ofereixi un programari lliure i gratuït per a les escoles. Com a punt feble, anava a escriure que estava d'acord amb el meu company quan mencionava entre els desavantatges que "Linkat pot provocar confusió entre els alumnes, ja que la gran majoria utilitzen Windows a casa", però després de veure la resposta a l'entrada publicada pel Dr. Joan de Gracia, la qual m'ha semblat prou encertada, m'ha fet entrar en raó, ja que certament els infants treballen amb altres dispositius amb funcionament diferent.

divendres, 2 de desembre de 2011

WiFi

Ja fa anys que convivim amb el WiFi tant a casa com a la majoria dels espais públics i podem afirmar que ningú es lliura de l'exposició a la xarxa sense fil. D'ençà que es va estendre la seva implantació, arribant a ser quelcom del tot quotidià per al ciutadà, que es va iniciar el debat sobre els possibles perills que pot comportar per a la salut pública.

Potser aquesta qüestió a alguns els pot semblar una tonteria, però davant de certs estudis i informes científics, mereix la pena conèixer els possibles perills. Abans, però, he transcrit aquest article en castellà que va arribar a les meves mans fa cosa d'un mes d'un dels suplements del diari El Mundo.

El WiFi no es dañino (de momento)
Ariadna: el suplemento de novedades y oportunidades del mundo digital
Dijous, 3 de novembre de 2011

Al menos, es lo que dicen los últimos informes. Desde hace años, la duda sobre su influencia en la salud sobrevuela todo lo que tiene que ver con las comunicaciones inalámbricas. Aunque no ha habido movimientos tan activos como en el caso de las antenas de telefonía móvil, el WiFi también se ha converido en un agente sospechoso.
Sin embargo, el estudio recientemente publicado por el Comité Científico Asesor en Radiofrecuencias y Salud (CCars), organismo independiente financiado por la Fundación General de la Universidad Complutense de Madrid, libra de sospecha a este tipo de redes. Aunque no lo hace de forma total ni radical. Lo que sí está claro es que, hasta la fecha, no hay evidencia científica de que <>.
En el informe se recogen especialmente los estudios realizados por la Agencia de Protección de la Salud del Reino Unido y la revisión de la carcinogenidad de la transmisión de señales de radio, televisión y telecomunicaciones inalámbricas realizada por la Agencia Internacional de Investigación en Cáncer (IARC).
Al margen de la tranquilidad que nos puede proporcionar a los que estamos sumergidos en redes inalámbricas permanentemente, más vale que el informe concluya que <>, porque se trata de las mismas frecuencias que utilizan la televisión o la radio. Y, ¡a ver quién las corta!



Escurçar i distribuir

Des que vaig iniciar-me en el Twitter, una de les coses que m'han cridat l'atenció han estat els escurçadors d'adreces url. En vam parlar en el fòrum de l'assignatura, i jo vaig plantejar alguns escurçadors catalans: Ves.cat, Bulma i Scur. Jo normalment utilitzo el primer, i em va força bé. Com podem llegir en aquesta entrada (que té quasi dos anys d'antiguitat) certes empreses ja tenen el seu propi escurçador, com fb.me (de Facebook), goo.gl (de Google) o fins i tot cort.as (del diari El País).


El que he conegut recentment han estat eines com el Dlvr.it o Hootsuite. Gràcies a l'entrada que va fer fa uns dies el meu company Àngel Carrillo sobre la primera eina (provinent del terme anglès deliver), he pogut entendre com certs mitjans de comunicació publiquen en les diferents xarxes socials (especialment a Twitter) les notícies de la seva pàgina web, i per què ho duen a terme amb tanta rapidesa.

I és que ara me n'adono que tenen sincronitzades la seva pàgina a les diferents xarxes, de manera que quan publiquen una nova notícia, instantàniament apareix enllaçada a les xarxes. Així, per exemple, veurem com l'usuari de Twitter del diari La Vanguardia @LaVanguardia té sincronitzat el seu portal amb Dlvr.it, mentre que l'usuari del canal de televisió BTV @btvnoticies empra Hootsuite. En aquest segon cas, quan fem click sobre algun dels enllaços ht.ly (per exemple, aquest) i ens redirecciona al portal de notícies, observem que apareix una franja en el marge superior de la pantalla que ens informa de l'enllaç en qüestió.

Per a més informació relacionada amb el tema tractat, consulteu l'entrada del portal Noticias TIC.

dijous, 1 de desembre de 2011

RSS: per a què?


Fa uns dies, al parlar en una entrada sobre Twitter, vaig fer referència a un blog, Totemguard. Avui, novament, tornaré a fer esment a una altra de les entrades d'aquest blog; és la següent:


Ja fa un parell d'anys que tinc associat el meu compte al Google Reader. En el seu moment aquesta eina em va ser de molta utilitat per a l'assignatura de GITIC, però amb el temps la vaig deixar de banda. Amb tot plegat, el coneixement que tenia fins ara sobre RSS es limitava a seguir els blocs dels companys d'aula per mitjà del Google Reader.

Ara, després d'haver llegit l'article, m'adono que puc treure molt més profit d'aquesta eina, i que pot resultar de gran utilitat. Desconeixia que hom també es pogués subscriure via RSS a determinats hashtags o usuaris de Twitter, així com a canals de Youtube i a les cerques de Google. Per exemple, si volem seguir el hashtag #UDTIC, hem de subscriure'ns a l'adreça següent: http://search.twitter.com/search.atom?q=%23UDTIC

Així doncs, em disposaré a seguir les indicacions que s'ofereixen en aquesta entrada i faré la prova de subscriure'm no només a blogs sinó també al Twitter, al Youtube i a altres pàgines web, perquè sospito que m'estalviarà prou feina i així podré estar al cas del que es cou a la xarxa.

dimarts, 29 de novembre de 2011

Scratch

Avui a classe s'ha mencionat l'Scratch, sense arribar a aprofundir-hi, així que intentaré presentar-lo tot seguit.
D'entrada, jo només el coneixia d'haver-lo sentit mencionar, per exemple, quan durant l'estada intensiva de pràctiques el mestre d'informàtica em va comentar que a sisè curs els alumnes aprenien a utilitzar-lo.

Scratch, segons el que trobem a la Viquipèdia, és "una aplicació informàtica destinada principalment als nens, mitjançant la qual poden explorar, experimentar i manifestar idees de manera creativa i divertida". Si entrem a la web oficial -des d'on ens podem descarregar l'aplicació de manera gratuïta-, veiem que el seu lema "Imagina · Programa · Comparteix" ja ens dóna pistes dels fonaments del programa.

Per informar-me sobre el programa, a més de les dues webs enllaçades anteriorment, he accedit a la web Scratch Català, un bloc creat i administrat per l'Eugeni Catalán que resulta de gran utilitat per conèixer l'aplicació això com per resoldre els dubtes sorgits. En ella, també podem trobar una explicació del joc, a més d'un detallat tutorial.

Els gràfics i els moviments de l'aplicació Scratch són molt limitats, però en qualsevol cas pot ser una molt bona eina d'iniciació en la creació d'animacions i programació amb l'ordinador. A més, les possibilitats de joc i de crear noves dinàmiques, escenaris i utilitats són infinites: tantes com idees es tinguin. Així, com a projectes de referència, us proposo consultar aquest apartat de la web Scratch Català.

Finalment, i com a curiositat, m'ha resultat agradable veure l'apartat Escoles, en què cita un seguit de centres en els quals s'ensenya i es treballa a partir d'aquesta aplicació. Un exemple que trobem és l'escola Projecte de Barcelona, com ens mostren en aquest reportatge. Tant de bo altres escoles s'afegeixin a aquest llistat, perquè trobo que l'aplicació val la pena, i pot ser de gran utilitat per a l'aprenentatge dels alumnes en relació amb les TIC.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Projecte Aula 2.0

Fa tot just un mes (el passat 27 d'octubre), vaig fer la següent 'piulada':

" Valdrà la pena parlar a classe sobre el Projecte Aula 2.0 "

Feia referència a un esdeveniment que acabava de succeir tot just unes hores abans, quan en el marc de la celebració de l'ITWorldEdu 2011 es va guardonar el Projecte Aula 2.0.



Abans de parlar d'aquesta iniciativa, vull contextualitzar què és l'ITWorldEdu. Es tracta d'una trobada internacional per al sector de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Enguany es va dur a terme la 4a edició al CosmoCaixa de Barcelona durant els dies 26 i 27 d'octubre. Jo no vaig tenir la sort d'anar-hi (més bé, me'n vaig assabentar tard), però sí vaig poder seguir en directe una de les conferències a través de l'emissió "streaming" a la web del certamen i de les piulades que apareixien a Twitter.

Tal i com s'anuncia a la notícia, el Comitè Executiu de l'ITWorldEdu 2011 va reconèixer les bones intencions del Projecte Aula 2.0, integrat per un conjunt d'empreses entre les quals es troba "El Periódico".
El Projecte Aula 2.0 es defineix com "un conjunt d'eines i serveis dissenyats expressament per treure el màxim profit de l'Escola 2.0 i utilitzar les TIC de forma pràctica i efectiva en els processos d'ensenyament i aprenentatge".

Així doncs, constitueix un entramat format per una plataforma educativa, llibres de text multimèdia, un quadern d'exercicis virtual, un portal educatiu de foment de la lectura, l'edició d'un diari i una revista digitals, i altres materials de suport escolar.
Amb tot plegat, una xarxa de recursos TIC que facilita l'aprenentatge de l'alumnat. Per això, considero que aquesta iniciativa es mereix el reconeixement i el guardó de l'ITWorldEdu, i que valdrà la pena seguir de prop i estar al cas de les novetats que sorgeixen d'aquest, ja que en uns anys és bastant provable que haguem de fer-ne ús a l'aula.

L'educació amb les TIC a Twitter

Navegar per Twitter és tota una aventura: saps on comences, però mai on acabaràs arribant. La veritat és que, d'ençà que vaig iniciar el meu compte, ho faig sovint, això d'anar d'enllaç en enllaç (altrament dit, de 'hashtag' en 'hashtag') llegint les piulades interessants sobre educació amb les TIC.

Avui he anat a parar a @totemguard, un usuari que ofereix enllaços interessants sobre recursos TIC per a mestres. És especialment al Blog on es recullen aquest seguit de recursos, i aprofitaré aquesta entrada per parlar d'una que van publicar el passat dissabte:



En aquest espai ens dóna pistes per poder dur a terme el que tot just comentava a l'inici d'aquesta entrada: trobar un espai virtual en el qual poder estar al dia de l'actualitat de l'educació amb les TIC.
Es proposa, per començar, seguir aquelles piulades filtrades que resulten d'escriure els hashtags #Educacion #tic. A més, s'ofereix un llistat dels hashtags més freqüentats pels docents a Espanya. Finalment, també proposa seguir la repercussió a la xarxa d'algun esdeveniment educatiu que s'estigui duent a terme a qualsevol punt del planeta.

Amb tot plegat, una proposta que valdrà la pena tenir en compte, ja que com molt bé s'anuncia al final de l'entrada, "Twitter ha estat escollida com l'eina número 1 per a l'aprenentatge en el 2011".

dilluns, 10 d’octubre de 2011

JClic

Aquest és el meu treball fet amb el programa JClic.
Feu clic en aquest enllaç per a veure'l.